[title]
El sol encara era de justícia i entrava de costat a l'amfiteatre del Fòrum quan va saltar a l'escenari un grup de guerreres africanes inspirades en les caçadores d'elefants del Benín dels segles XVIII-XIX, dones repudiades pels seus pares i marits que van trobar en aquella milícia una nova família. Fundat a Mali l'any 2015, el col·lectiu Les Amazones d'Afrique és canviant, però es manté ferm en la seva lluita per a la igualtat de les dones africanes, en contra de la mutilació genital femenina i a favor que totes les nenes puguin anar a l'escola.
Per la curta història d'aquest supergrup hi han passat estrelles com Angélique Kidjo i Mariam Doumbia (d'Amadou & Mariam), entre d'altres, però en aquesta ocasió, l'alineació de cantants estava formada per la beninesa Fafa Ruffino, la maliana Mamani Keïta i la ivoriana Dobet Gnahoré, dones d'edats diferents que van interpel·lar de seguida el sector femení d'un públic que ràpidament va anar perdent la timidesa i va anar abandonant les zones d'ombra on s'havia refugiat del sol que queia de gairell.
Impulsades per les potents bases de bateria, electrònica i guitarra elèctrica que els proporcionaven els tres homes del grup, les cantants van oferir una festa tan acolorida com els estampats dels seus vestits. Els ritmes de funk, house i hip-hop dels seus dos àlbums amb Real World –'Republique Amazone' (2017) i 'Amazones power' (2020), del qual hi ha un disc de remixes–, les connecten amb generacions més joves, que no van parar de ballar ni un minut en una festa que va anar in crescendo.
Tot plegat va estar banyat dels puntejats de blues del desert de la guitarra elèctrica, però van ser les tres cantants les que van conduir el concert cap a la catarsi amb demostracions de virtuosisme vocal i passos de ball impossibles que van desfermar l'eufòria d'un públic majoritàriament blanc i jove, però, com elles diuen, la seva lluita també és necessària a Europa.
