[title]
Ha tancat el Frankfurt de l'Apolo. Sí, aquell entranyable catau de façana de fusta verda desgastada, que en realitat s'anomenava Frankfurt Jazz Band, a Nou de la Rambla 109. Aquest migdia he contrastat els rumors que m'han arribat per diverses bandes; de la manera més directa possible: veient la persiana a mitja asta, hi he tret el cap. Un parell d'empleats sense samarreta l'estaven desmantellant.
Davant la meva pregunta sobre els motius del tancament, he rebut una resposta tant seca com els panets de les hamburgueses: «¿Que si cerramos? En realidad ya está cerrado. ¿Por qué se cierra? Pues porqué el jefe se retira y no quiere continuar con esto. Y ya no hablamos más».
Una hora després he trucat al telefon fixe però ja estava desconnectat. Ja no hi havia res més per gratar. Només recordar les incomptables vegades que el Jazz Band –diem-lo pel seu nom, ara que ja no existeix– ens ha servit per quedar amb els amics abans d'un concert, per fer la canya i la 'cervelat' (l'estrella indiscutible de la seva carta). Segurament les seves no eren les millors salsitxes, ni les seves les cerveses les més ben tirades. I les patates braves, si no recordo malament, eren congelades (bona salsa, però, ep).
Però la mescla de greix, carisma –aquella barra de fusta i el terra d'escacs– i situació (la de vegades que hi hem fet el toc amb els artistes abans o després que toquessin) feien d'aquest forat de Nou de la Rambla un antre de poder tel·lúric. I el trobarem a faltar.
