[title]
El que per a molts és el millor pastisser del món revela una cara molt poc coneguda: Jordi Roca té l'àlter ego del DJ Jordi Stone. No és un capritx passatger; després de dos anys d'estudis musicals i un debut davant de 6.000 persones, Roca confessa que l'electrònica és la seva recepta "per afrontar la pitopàusia". Les aparicions públiques d'en Jordi Roca sempre tenen un meditadíssim –i molt aconseguit– aire de comèdia slapstick autoparòdica: en una nau industrial de Poblenou, Roca, ficat en el seu alter ego de DJ Jordi Stone, va participar en la presentació del line-up del Brunch Elektronik Festival. En aquest cas, l'astre de la pastisseria fill de Can Roca va emergir des del centre d'una mena de maqueta de prat bucòlic, on enlloc d'un ferrocarril de joguina hi feia voltes un bufet lliure giratori carregat de llaminadures i bombons.
I a mesura que els platets quedaven buits, gràcies a 150 convidats castigant-se les dents a base de sucre i birra, s'hi podien llegir podien veure els noms dels artistes que actuaran al Parc del Fòrum el 7 i 8 d'agost: Kaytranada, Jeff Mills, Cassius (Live), Syreeta o Luciano, entre d'altres. Segons explica el director creatiu del Brunch, Martin Petrik, enguany han volgut trobar el punt de màxim d'equilibri entre "grans figures internacionals, referents de l'escena, i també donar molta importància al talent local", amb una combinació d'emergents de l'escena barcelonina com PAULA GM i MERCÈ i nous artistes de l'underground electrònic europeu. El Brunch Elektronik, diu Petrik, "va començar colonitzant espais petits i singulars de Barcelona, Sense el talent local no seria el que és ara, i per això sempre guardem una part important del cartell per a ells".
I posats a donar supor al talent emergent local, parlem amb el DJ Jordi Stone, que va debutar rere els plats a les darreres fires de Sant Narcís.
Com va ser l'experiència de punxar a les Fires de Girona? Davant de 6000 persones. Gens malament, per a una primera vegada.
Va ser sorprenent i molt guai, perquè va ser la primera vegada que tocava davant d'un públic fora d'un àmbit de coneguts o amics. I va ser molt maco, una experiència súper enriquidora i de comunió. Si t'he de ser sincer, va ser una de les millors coses que he fet a la vida. Pensa que va ser la primera vegada que punxava d'aquesta manera.
Tot i l'aspecte lúdic, et prens la teva vessant de DJ molt seriosament.
Sí, clar. D'aquesta experiència ha emergit una part de mi que encara no havia sortit mai, per mi és com una pantalla nova. Quan estic punxant és com si estigués fent pastisseria, però amb música. Com si fos un pastís, hi fico una base de crema, una base de fruita, una mica de cítrics... Com un plat de postres.
Molta música electrónica funciona a base de capes
Exacte. I aquest és el concepte que plantejo; quan cuino, afegeixo una sèrie d'ingredients que evolucionen i que m'ajuden a explicar coses noves i també a canviar els moments del plat, i també les idees de la cançó. Un plat evoluciona en boca, i també ho fa una cançó, quan la punxes i la mescles.
T'has preparat a consciència: has estudiat a l'Escola Superior Artística de Música Avançada de Girona, EUMES.
Sí, m'hi vaig passar un parell d'anys i és allà on vaig descobrir el món del DJ de veritat, que m'ha atrapat totalment. És el meu hobby, però és un hobby molt seriós. I espero que algun dia, quan sigui gran, punxaré al Brunch! Quan punxo penso, en cuina i viceversa. Per a mi estan totalment connectats. Quan punxo i quan cuino s'intercalen moltes de les coses que estic fent.
La música electrònica s'assembla a la pastisseria, tot és a base de capes
Hi ha gent que des de joves hem gaudit molt amb la música i que als 40 i pico tornem a agafar una guitarra. Això el que t'ha passat a tu?
Exacte, aquesta és la meva pitopàusia! La música electrònica és un gènere que sempre m'ha agradat i això és el que ha provocat que en aquesta etapa de la meva vida estigui fent el que faig. Quan surto d'estar tot el dia treballant, ficar-me en la música electrònica és com retrobar-me amb aquestes vivències i reviure-les d'una manera més conscient, més maca, més pausada.
M'imagino que durant la teva joventut a Girona, la Sala Del Cel devia jugar un paper important, no?
Sí, era el local on anàvem tots, i allà vam viure-hi un moment de molta cultura d'avantguarda, d'experimentació, i un ambient molt viu i molt cosmopolita. I vaig ser-hi moltes vegades. Una nit a la Sala del Cel significava estar en una de les millors discoteques del món, en aquest àmbit el top. Allà van ocòrrer coses meravelloses i vaig tenir la sort de viure-ho.
Una nit a la Sala del Cel era una nit a la millor discoteca del món
De jove tenies plats o t'hi has posat de zero?
Un parell d'amics que en tenien, i jo anava a casa seva a veure com ho feien, però mai havia tingut temps per fer-ho jo mateix. Però és això que dius, que quan ara m'hi he pogut posar, he tornat a aficionar-m'hi, m'he comprat els meus plats i he començat des de zero ara. Però de la meva joventut porto a la motxilla la sensació de saber com anaven aquestes coses.
Punxes amb vinils sempre?
Vinil, sí. I una mica de digital també.
Quins són els teus estils favorits a l'hora de mesclar i composar?
Estic buscant el meu estil, ara mateix estic molt centrat en el Deep House, però el més melòdic, una mica més calmat. M'agrada molt la bona música. Fora de l'electrònica, m'agraden molt els Rolling Stones i la primera quinta del rock català: Sopa de Cabra, Umpah-pah, Els Pets, ja saps.
Et veus fent una residència a Eivissa? DJ Jordi Stone a Ushuaïa!
Ara mateix, una residència la veig impossible... Però, per què no una cosa puntual? M'encantaria!
I escolta, als teus pares què els sembla que t'hagis posat a fer d'artista després de tants anys treballant al negoci familiar?
Home, els sobta molt! Que estigui fent coses noves a la meva edat els fascina.
