Joves que mai parlen català trenquen la barrera de la vergonya a través del rap improvisat

"Estava molt nerviosa, estava tremolant, però si jo mateixa no em crec que estic tranquil·la no s’ho creurà el públic, ni el jurat, ni ningú". Qui parla és la Rosalia, la jove que ha guanyat per aclamació de companys i companyes el primer concurs de freestyle o rap improvisat Catalunya Rookies a l'institut Quatre Cantons de Barcelona. La final és la culminació de la prova pilot d'un projecte de l'escola itinerant Versembrant que ensenya a improvisar paraules a joves d'entre 12 i 18 anys. Molts d'aquests estudiants no fan servir mai el català, i gràcies a aquesta proposta pedagògica trenquen la barrera de la vergonya i l'incorporen amb naturalitat. 

Joël Prieto (freestyler Joël) i Jordi Estivill (freestyler Still Ill i Lágrimas de Sangre) són els MC's i mestres que han dut a terme aquesta fase inicial d'un projecte que vol créixer: "De moment hem fet proves al Bernat Metge i el Quatre Cantons, però la idea és rodar-ho a molts centres i que hi hagi una competició amb representants de cada lloc i que serveixi per vehicular un trànsit de l’aula al circuit professional, que està establert amb Catalunya Freestyle; apropar l’experiència educativa a l’experiència artística, partint de la pedrera, del joc i la diversió”, assegura Prieto. 

"Per aprendre una llengua o per no deixar que es mori s’ha de tenir morro, s’ha de parlar, encara que sigui amb errors"

La Rosalia ha escrit poesia des de petita i això l'ha ajudat, però tothom pot aprendre'n. "Estem intentant això, que es diverteixin i que s’oblidin que estan improvisant. Si trenques les barreres de la vergonya i de la timidesa que tots tenim, tot acaba sent molt més fàcil", diu Estivill. Ella, malgrat compartir nom amb una estrella de la música, no es veu fent carrera: "No, no m’hi veig, em fa molta vergonya, sí que pots tenir un alter ego dalt de l’escenari, però no és el que m'agradaria fer". 

Fluir amb el cabal de la vida

El projecte neix amb la idea que els alumnes practiquin la llengua alhora que es diverteixen, però va més enllà. "L’espontaneïtat és molt important, es pot aplicar a moltes facetes de la vida i de vegades fluir amb el cabal de la vida, com si fos un riu, saber que passen coses i que pots formar-ne part, que de vegades és senzillament fer el clic i saber que ets vàlida i vàlid per encaixar on sigui, crec que és el principal valor, més enllà de la llengua", explica Prieto. 

De fet, Versembrant ja fa anys que porta per Catalunya tallers també per a adults, "amb molt bons resultats també amb gent nouvinguda que està aprenent català", diu Estivill. Deixar-se anar és clau per llançar-se a parlar un nou idioma, i d'aquí que els tallers d'improvisació lliguin tan bé amb la llengua. "És una capacitat que tothom té, però la tenim adormida. Fer-los veure que la podem despertar ha sigut molt enriquidor. Passa el mateix amb el fet lingüístic, per aprendre una llengua o per no deixar que es mori s’ha de tenir morro, s’ha de tirar endavant, s’ha de parlar, encara que sigui amb barbarismes o amb errors, perquè es vagi modulant i formi part del teu dia a dia", diu Prieto.