[title]
Hi ha dues escoles de client de barberia. El que té xerrera i arregla el món amb el barber, i el que fa veure que fa la migdiada i cau en una autohipnosi de vint minuts per evitar la conversa. Qui escriu tira a sec i és dels segons, però és que davant la simpatia d'en Manuel Gil, propietari de la barberia Manolo's, és complicat fer-se l'adormit.
Mentre em tallava els cabells en una barberia al cor del Gòtic –un dels pocs comerços de barri i proximitat que queden al carrer Escudellers– em vaig assabentar que Manolo's és la barberia més antiga d'Espanya de la que es té constància. "L'establiment com a barberia va obrir el 1854. Vaig veure uns documents que expliquen que es va aprovar el permís de remuntar un tercer pis, i es va fer el tancament de la sortida de les cavallerisses del local del costat, per obrir un negoci que ja aleshores es deia barberia. I es va pagar en reals!", explica, vehement, Gil.
La gran por del gremi era què passaria quan el client de barberia es morís
El barber sap de què parla: assegura haver estat "investigant la història d'aquesta barberia durant tres anys, amb l'ajuda del sr. Permanyer i periodistes similars". Servidor 'només' ve aquí perquè el tracte i el tall són impecables i el preu és molt ajustat: 17 euros tallar i rentar! El negoci era del pare de Gil, en Manolo Gil. "Ell va entrar a treballar aquí el 1969 i va agafar el negoci el 1987. Jo vaig començar a fer-hi feina l'estiu del 92, però no va ser fins al 2007 que en vaig ser el propietari fiscal", explica.
L'única llicència moderna –aparent– va ser canviar el nom. "El seu pare va rebatejar el negoci com a Barberia Manolo, i jo la vaig convertir en Manolo's", riu. Abans s'havia dit Perruqueria Barberia Rodó i "Barberia Puig Coll o quelcom similar". El barber explica que "només tres famílies han tingut aquest negoci des del 1854. Cap al 1915 un home li va regalar aquest negoci a la seva amant, i ella ho va traspassar a la seva filla i després la neta. Això va passar, tinc un contracte d'aquest any. També he trobat una llicència d'obertura de negoci de rentabotes de fa cent anys", explica.
Aquest és un negoci venerable, però no pas vetust. "Som reconeguts arreu d'Espanya per fer una mescla de nova i vella escola", prossegueix. "Abans que arribés l'època de les barbes, la moda era que els homes anessin a tallar-se els cabells a les perruqueries de noies. I la gran preocupació dels barbers era què passaria quan la clientela de barberia ja no hi fos. Aleshores vam crear el grup Barberos de España. I vam veure que molta gent arreu pensava igual, i vam impulsar la barba".
Els reis de la barba
En algun moment imprecís de la jugada, circa 2004-2006, va arribar l'era hipster: allò 'cool' va esdevenir sinònim de tenir una barba que rivalitzés amb el 'Codi Hammurabi' o ZZ TOP. De cop, Manolo's es va convertir en un negoci de moda: sortien en premsa i tele, però no van perdre la seva qualitat de comerç de barri i proximitat.
"És més difícil mantenir això com a comerç de barri que no pas com a una barberia moderna per fer diners", argumenta, però se sent molt orgullós que "gent de tot arreu es vingui a tallar els cabells i la barba aquí (entre ells, el president dels Països Baixos de l'associació internacional Bearded Vilains). Estem en les llistes de les barberies més influents, però el que més m'agrada és que ens diguin que som l'Iniesta de la barberia: perquè som humils i ho fem fàcil i bonic".
Cal demanar-li a Gil què n'opina de la bogeria de les barbes, ara que ja ha passat. "Nosaltres vam ser dels primers a fer col·leccions de barbes. I és molt clar què ha deixat la moda: que quan tu i jo anem amb una barba curta pel món, la gent no vegi un paio sense arreglar, sinó un paio amb barba".
Per tallar-se el cabell a Manolo's és imprescindible demanar hora (ho podeu fer a través de la seva web). Però si la barberia del carrer Escudellers va plena –cosa molt probable– reserveu a la Barberia Manolo's de Sagrada Família (València, 438. T. 651 35 91 18).
NO T'HO PERDIS: Botigues de Barcelona de tota la vida
