[title]
No són bons temps per a les sorpreses. Perquè quan, per fi, una de les gires més posposades dels últims temps ha arribat a Barcelona, ja no quedava pràcticament cap secret per desvelar. És una gira maleïda per la Covid, per la invasió d'Ucraïna i per problemes de veu del cantant, que durant tot aquest temps d’espera ha pogut sumar un nou àlbum al repertori i estrenar una polèmica sèrie per a HBO. I que a la mateixa plataforma de streaming hi hagi disponible el concert de la gira a Los Angeles, ‘Live at SoFi Stadium’, deixa poc marge a la imaginació.
Sabíem que The Weeknd s’envoltava d’una escenografia imponent, amb tres escenaris units per una passarel·la. Al principal, hi ha fet construir una ciutat plena de gratacels en ruïnes, on s’amaguen els músics. A l’altre extrem, suspesa, una lluna gegant. I al centre un robot humanoide que Hajime Sorayama va dissenyar pel vídeo de la cançó ‘Echoes of silence’. Tot plegat recorda poderosament a l’expressionisme alemany de ‘Metropolis’, de Fritz Lang (i està molt allunyat del que l’artista va presentar en la seva primera visita a la ciutat, al Primavera Sound de 2012).
I la Rosalía?
Quedava comprovar, per tant, com funcionaria tot aquest dispositiu escènic en un Estadi Olímpic que aviat veurà jugar el Barça i que qui sap si trigarà a tornar a acollir grans gires internacionals, almenys durant la temporada de futbol. I, sobretot, hi havia el morbo de veure si Barcelona, com a excepció, seria la plaça on Rosalía sortiria a interpretar ‘La fama’ amb el cantant canadenc. “Ese findeeeee”, havia comentat la de Sant Esteve Sesrovires en un post del cantant que deia “Madrid was on fire. all of spain could hear your roar. next is BARCELONA 🎭”.
After Hours Til Dawn Tour –malgrat els entrebancs inicials– ja és la gira d’un artista negre amb més recaptació de la història, per sobre del HIStory World Tour de Michael Jackson. Parlem del cantant que més diners guanya del moment, el més reproduït a Spotify i el més popular del món segons Guiness World Records. El secret? Una veu de setí de gran plasticitat, amb la qual entona melodies enganxoses, a mig camí de la balada pop i del soul, propulsada per bases portentoses d’electro funk pensades per tronar a la pista de ball i simfonies de sintetitzadors que apel·len a la nostàlgia vuitantera.
Una combinació imbatible
La combinació es va demostrar imbatible també a l’Estadi Olímpic. Van ser gairebé dues hores de synthpop èpic i ballable, plenes de hits com ‘Take my breath’, ‘Sacrifice’, ‘I feel it coming’ (la col·laboració amb Daft Punk), ‘Save your tears’, ‘Blinding lights’ (una mena de sublimació de tot el seu repertori), ‘After hours’ i ‘In your eyes’ (amb el dramàtic solo de saxo inclòs). Una trentena llarga de peces que funcionen amb la perfecció d’un rellotge, envoltades d’un gran espectacle de llum i foc davant d’un públic entusiasmat al qual s’il·luminaven els braçalets de tant en tant. Només va fallar una mica la part baladística del concert, la central, que es va fer una mica massa llarga i no, no va sortir Rosalía a cantar 'La fama'.
Però què ens vol dir Abel Tesfaye?
Musicalment, és fàcil entendre l’èxit de The Weeknd. El que costa més és dilucidar si tot el dispositiu escènic té alguna mena de sentit. La ciutat en flames, la màscara metàl·lica, les ballarines (o ànimes en pena?) vestides amb una espècie de burca… tot plegat per il·lustrar cançons pretesament romàntiques en què el personatge principal se sol presentar com un ésser egoista, autoindulgent i potencialment tòxic ("t'he deixat feta una merda, però ara em sento sol i necessito que vinguis, nena, la pròxima vegada et tractaré millor" venen a dir algunes cançons). Se’n pot extreure algun significat cultural, de tot plegat?
Una possible lectura seria que, davant la imminent fi del món, només ens queda abandonar-nos a l’individualisme i al plaer propi, una mica un campi qui pugui emocional a ritme de música de club (i això podria ser una crítica del mateix artista o una mera constatació del funcionament de la societat actual). En qualsevol cas, el públic en cap moment va semblar capficar-se per unes lletres que se sabia de memòria i que va corejar de principi a fi.
NO T'HO PERDIS: Els millors concerts del 2023-24 a Barcelona
Llegeix el número de juliol i agost de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat
Nota: Aquesta crònica ha estat possible gràcies a la invitació de Binance, patrocinador de la gira de The Weeknd, que ha ampliat l’experiència dels espectadors amb una sèrie d’accions a la Web3 que inclouen NFT’s, realitat augmentada, jocs i premis com marxandatge i entrades de futurs concerts de l’artista.
