[title]
És temps de processons, litúrgies i ritus que també s'ha vist alterats per la crisi del coronavirus. Aquesta Setmana Santa no es faran celebracions al carrer, però hem recollit les manifestacions més nostrades (moltes són patrimoni nacional) perquè pugueu reviure les celebracions dels 'dies sants' que arriben amb la primera lluna plena de primavera.
Dijous Sant: La Dansa de la Mort
El Dijous Sant, a Verges, se celebra la Dansa de la Mort. Ballant al ritme del tabal, deu esquelets desfilen pels carrers de la vila recordant-nos el pas del temps. 'Nemini parco' es llegeix a la dalla de la figura que obre el ball; 'Lo temps és breu' indica una de les cares de la bandera que oneja una altra figura. La dansa té els seus orígens en l'època medieval, en un moment de pestes, guerres i fam, on per tot Europa triomfaven manifestacions promogudes per l'església per conscienciar la població sobre el pas del temps i el final de la vida.
Divendres sant
La processó del Sant Enterrament és un dels moments més esperats de la Setmana Santa a Tarragona, celebració documentada des del segle XVI on participen fins a dinous passos. Una altra de les figures clàssiques són els armats (Armats de la Congregació de la Sang de N.S.J), grup abillat com si fossin soldats romans que van recollint els passos per les diferents parròquies de la ciutat. Podeu reviure altres trossos de la celebració al canal Setmana Santa Tarragona.
A Sant Hilari Sacalm, el Divendres Sant es representen les escenes de la passió de Crist en diferents indrets del poble; de la condemna per Ponç Pilat fins a la crucifixió, catorze estacions o parades que culminen al turó de la Vaga.
Dissabte Sant
Abans de la Vetlla Pasqual, a Castellterçol, recorden la passió de Crist amb una dansa singular i acrobàtica: la Moixiganga. L'esbart Rosa d'Abril és l'encarregat d'interpretar-lo al poble, a les fosques i amb la col·laboració dels veïns que porten ciris. La cerimònia del ball contrasta amb versions de caire més profà que tenen lloc al País Valencià.
Diumenge de Pasqua
El Diumenge de glòria, quan l'Església commemora la resurrecció de Crist, els carrers de moltes localitats s'omplen de caramelles. Colles de cantaires recorren pobles i viles interpretant cançons religioses, sàtires i altres temes dedicats a la primavera; la ballesta –un dels accessoris de la festa– s'enfila pels balcons perquè veïns i veïnes puguin premiar les colles amb aliments i diners.
Una de les cantades més antigues i cerimonioses que se celebra és la de Sant Julià de Vilatorta, que enguany han convocat una cantada des dels balcons el diumenge a les 12 h (seguiu-les en directe).
Temps de Passions
Les passions són representacions de la passió, mort i resurrecció de Crist, una evolució dels misteris que triomfaven a l'Europa medieval per explicar la vida de Crist, de la Mare de Déu o de sants. Pobles com Cervera (on està datada la representació més antiga), Olesa de Montserrat (documentada ja el 1538) i Esparreguera mantenen viva aquesta manifestació de teatre popular que es programa des de la Quaresma fins al maig; les passions del 2020 han quedat suspeses per l'estat d'alarma.
