[title]
1. Comentaristes professionals de la jugada
"Mira, mira, una aranya". Aquella va ser la primera vegada que va avisar la seva acompanyant, entre espantada i sorpresa. Després en vingueren unes quantes més, en diferents formats de frase: "Torna l’aranya", "l’aranya blanca", "que ve l’aranya dolenta!" i tres o quatres variants del mateix aterridor missatge. Les autores, les xerraires compulsives: les dues dones grans que jo tenia al costat la tarda que vaig anar a veure 'El pacto'. No tinc res en contra de les dones grans. Ben al contrari. Em cauen bé i m’agrada molt ajudar-les en tot el que puc. I, en el fons, elles, amb els seus audiocomentaris, em van fer la projecció del film de David Victori més entretinguda i curiosa. Ara bé, parlar en un cinema com si fos la casa del sogre és una de les plagues que et pots trobar, més que mai, a les sales. Unes quantes més? Descarto el costum de menjar-hi i beure-hi, perquè en sóc partidari. I practicant des de ben vailet. Amb discreció i civisme.
2. Paguen entrada per mirar el mòbil
Segona plaga, malson, epidèmia perillosa o senyal de mala educació: mirar el mòbil sense parar. Consultant i enviant missatges, revisant el Facebook, el Twitter o l’Instagram. Enviant missatges de veu amb subjecte, verb i predicat!!!! Contemplant vídeos estúpids a YouTube. Ara m’aturo a pensar en això que escric, i penso: "Noi, t’has tornat un vell rondinaire".
3. Fer peuets sense final feliç
Tercera plaga: posar el peus o els genolls contra el seient del davant, i també treure les cames entre els espais de les dues butaques d’enfront. Alguns cops, calçats. D’altres, amb tots els peus, per descomptat bruts, a l’aire.
4. Embrutar com a oci
Quarta plaga, que està relacionada amb l’anterior tema del menjar: cruspir com a verros, com si s’acabés al món al final de la pel·lícula, i, en finalitzar la projecció, guillar mentre deixen part de la teca i dels seus envoltoris pel terra o damunt de les butaques. Especialistes en la disciplina de l’endrapar i emmerdar: els pijos de les multisales de la zona alta de Barcelona. O sigui, no és un tema de classe social. O, ben mirat i analitzat, sí. Perquè són els rics o poderosos que obliguen els treballadors, més humils, a netejar les seves escombraries.
