[title]
L’Ajuntament de Barcelona ha presentat l’Enquesta de Valors Socials 2021, on es recullen les opinions dels barcelonins i barcelonines per veure els seus canvis ideològics i de valors. Entre el 18 de novembre i el 23 de desembre de 2021 es va entrevistar presencialment a 1500 ciutadans entre 16 i 75 anys. Aquests són algunes de les dades més destacables de l’enquesta:
Més feministes i progressistes
L’enquesta mostra un creixent suport al moviment feminista (56% el 2014; 70% el 2018 i 72% enguany) i una major presa de consciència sobre les situacions de discriminació que pateixen les dones. També tres de quatre enquestats assegura que les possibilitats d’èxit professional d’una dona no són les mateixes d’un home i que les feines de la llar i de les cures no estan repartides equitativament.
L’actual sistema de valors de la ciutadania evidencia una altra tendència progressista que és la millor percepció de la immigració: només un 5,9% (una xifra menor que el 2018) manté que la presència de persones migrades té un impacte negatiu. I vuit de cada deu entrevistats creuen que les persones immigrades contribueixen al desenvolupament econòmic del país, gairebé set de cada deu pensen que la immigració ajudarà a pagar les pensions del futur i només una quarta part opinen que resten recursos dels serveis públics.
El moviment amb més suport és el de defensa dels animals, posicionant-se amb un 92,7% del suport dels enquestats, fent evident la creixent consciència animalista de la societat barcelonina. Però també hi ha consens respecte al fet que calen accions urgents en matèria de l’emergència climàtica: el 71,7% creu que s’ha d’actuar urgentment.
Desafecció política i desconfiança cap a les institucions
Amb una ciutadania que se situa a l’esquerra de l’espectre polític, l’enquesta mostra una major desafecció política. Un 57,5% afirma estar poc o gens interessat en la política i la majoria de persones entrevistades, un 41,2%, no s’identifica amb cap partit. A més, nou de cada deu persones tenen poca o gens de confiança en els partits polítics, visibilitzant que els barcelonins i barcelonines estant cada cop més allunyats de la política.
La desconfiança cap a les institucions també ha augmentat, sent la Monarquia, l’Església, la banca i l’exèrcit les institucions que generen menys confiança. Pel que fa al sentiment de proximitat, Barcelona és l’àmbit amb què més s’identifica la gent, per damunt de Catalunya i d’Espanya.
Més individualistes
La pandèmia ha accentuat la satisfacció dels ciutadans i ciutadanes amb els aspectes privats: la família i els amics, però també la feina i la situació econòmica. Així mateix, la satisfacció amb la vida, creixent de manera important en les darreres dècades, ha rebut un 7’9 de nota mitjana. La família, el desenvolupament personal, els estudis -entesos sobretot com a eina de creixement personal-, i els amics són per aquest ordre els aspectes més rellevants pels barcelonins i barcelonines.
Els principals problemes socials són l’atur, l’exclusió social i la desigualtat. També hi ha una sanció unànime contra la violència, la guerra o el càstig físic als nens, mostrant-se que la majoria creu que vivim en una societat violenta. En canvi, tot i mantenir-se majoritari, minva del 70% al 65% el rebuig a la pena de mort.
