[category]
[title]
És a cinquanta passes de la Rambla, però encara hi ha molta gent que no el coneix. El Museu del Rock (Portaferrisa, 16) va obrir el 2024 com a Guitar Legends Hall i ara s'ha renovat per demostrar a la ciutat que és un espai cultural que val la pena visitar, on grans i petits poden descobrir la història del rock amb una proposta museogràfica molt ben plantejada, moderna i interactiva, amb instruments històrics exposats i contextualitzats amb més de sis hores de material audiovisual, entre música, vídeos i les explicacions de l'audioguia. "No som una trampa per a turistes", avisa Juanjo Castellano.
El projecte sorgeix de la seva col·lecció particular de guitarres –ara hi entrarem, està valorada en uns 3 milions d'euros–, però no s'ha d'entendre com un museu dedicat a l'instrument, sinó com, tal com diu en nom, com un museu del rock, on "les guitarres són el testimoni físic d'una història". "És com si tinguessis les eines amb què Miquel Àngel va fer la Capella Sixtina", assegura el col·leccionista, que s'emociona davant d'instruments que han estat tocats per autèntiques llegendes de la música.
Històries reals
Per entendre'ns, no són només guitarres firmades, com passa moltes vegades en llocs com els Hard Rock Cafe, sinó, en la majoria de casos, d'instruments reals fets servir pels artistes. Així doncs, al costat de la Gibson original que Gary Moore va tocar amb Thin Lizzy tens un vídeo que ho demostra. N'hi ha de Joe Perry d'Aerosmith, de David Knopfler (la Strato del 62 amb què va gravar les rítmiques dels dos primers àlbums dels Dire Straits), un baix de Cliff Williams d'AC/DC i altres instruments de ZZ Top, Scorpions, Steve Vai (amb sang del guitarrista incorporada), Slash de Guns N'Roses, Paul Stanley de Kiss i Dave Mustain de Megadeth.
També és un tros d'història la Fender Stratocaster del 66 de Pepe Roca (Alameda), amb la qual va gravar La leyenda del tiempo de Camarón (escolteu l'elèctrica de Volando voy). Hi ha poques dones, és cert, per això a Castellano li agrada destacar la Vantage Avenger de color lila que els companys de Sangtraït van regalar a Lupe Villar quan no tenia diners per comprar-se una guitarra i amb la qual va gravar El senyor de les pedres, i també la PRS rosa d'Orianthi, guitarrista de l'última etapa de Michael Jackson.
És curiós el que hi ha de The Cure: una Gibson ES-175 del 1956 preciosa utilitzada per Pearl Thompson, i una autèntica raresa: la guitarra barítona de Robert Smith, una Schecter Ultracure VI feta expressament per al cantant dels Cure, de la qual només n'hi ha tres al món. També hi ha relics, que són reedicions exactes que es fan escanejant amb 3D l'original, fins i tot els cops i els defectes, com l'Stratocaster Olympic White de Jimi Hendrix, de la qual només n'hi ha quatre al món; i rèpliques força úniques com la Gibson de doble màstil de Jimmy Page, entre altres guitarres de Kirk Hammett de Metallica, Brian May de Queen i Bono d'U2.
Les eres del rock
Una nova i espectacular entrada ens introdueix en un oasi rocker. Fins i tot val la pena visitar la botiga on, entre llibres, discos, samarretes i objectes curiosos, tindreu temptacions de gastar. El recorregut ens porta pel naixement del rock, amb espais dedicats a la televisió, als festivals dels anys 60 –amb una recreació que inclou una furgoneta Volkswagen de l'època i tot–, a les botigues de discos, a l'era d'MTV i els videoclips i als concerts multitudinaris. Fins i tot hi ha la recreació d'un garatge/sala d'assaig i, finalment, una sala amb hologrames de guitarristes com Angus Young, a qui sembla que quasi podem tocar mentre interpreta Highway to hell. En la nostra visita ens topem amb un grup de nenes corejant la cançó.
Col·leccionista i detectiu
La feina del co·leccionista no és fàcil. "Me l'han intentat colar moltes vegades", explica Castellano. Perquè això no passi, ha de fer d'autèntic detectiu. Potser ha viatjat per veure una guitarra, l'hi posen al davant i sap que no s'ha de precipitar. Fa fotografies de fins el detall més petit i després, ja a l'hotel, comença la recerca. Té cops? Li falta alguna peça? Té algun altre defecte o particularitat que la pugiu identificar com a única? Ho contrasta amb vídeos i fotografies de l'època. "Els inlays –els elements decoratius i de referència que es disposen al diapasó, sovint de nacre– són sempre diferents", com les empremtes digitals.
Alguna vegada ha arribat a la conclusió que el venedor simplement havia portat la guitarra a un concert i havia aconseguit que l'artista l'hi signés. Hi ha tot un mercat de col·leccionisme de guitarres, subhastes on es paguen autèntiques milionades i també alguns espavilats que volen fer la primera pela. Intuïm també una font d'ingressos extra per a molts artistes, quan decideixen desfer-se i monetitzar alguns instruments, tot i que també n'hi ha que decideixen no vendre. Tot perquè algú pugui tenir un tros d'història a les mans.
Expo temporal
Les guitarres, però, insisteix Castellano, serveixen per explicar una història: perquè us en feu una idea la visita mitjana amb audioguia, vídeos i cançons, dura una hora i mitja. A més, en aquesta nova etapa del Museu del Rock ha incorporat una àrea per a exposicions temporals. La primera, Avançats al seu temps, s'inspira en la pel·lícula Retorn al futur, per posar en relleu els artistes més innovadors. Com Tony Iommi de Black Sabbath que va inventar el so del heavy metal arran d'haver perdut dos dits en un accident laboral; i altre artistes que han transformat algun aspecte de la història del rock com Pink Floyd, Led Zeppelin, The Velvet Underground, els Beatles, David Bowie, Nina Hagen, etc.
Hi trobareu una Gibson ES-345 com la que fa servir Marty McFly a lapel·lícula de Robert Zemeckys per avançar-se al Johnny B. Goode de Chuck Berry i altres curiositats, com l'skate elèctric amb què volava el protagonista a la pel·lícula. Una petita màquina del temps que afegeix valor a un Museu del Rock, que es reivindica com un agent cultural a la ciutat, que val molt la pena tant per a grans com per a petits (ja el visiten moltes escoles) i que ja pensa en la pròxima exposició temporal: estarà dedicada a Jordi Tardà, el gran col·leccionista i divulgador del rock a casa nostra.
