Neix Feroe, un festival de música pensat per a públic de més de 40 anys i cansat d'aglomeracions i incomoditats

En els últims anys, els festivals de música s'han convertit en sinònim d'incomoditat: cues i aglomeracions, encavalcament d'actuacions, llargues caminades, jornades maratonianes, odissees per tornar a casa a hores intempestives... Molts aficionats a la música han deixat d'anar-hi no perquè ja no els agradi la música i no en tinguin ganes, sinó perquè ja no volen pagar per aguantar aquestes inclemències ni sentir-se maltractats com a espectadors.

És per a aquesta franja de públic, cada vegada més nombrosa, que neix Feroe, un festival pensat per a persones de més de 40 anys i que celebra la primera edició els dies 14 i 15 de novembre a l'Hivernacle del Poble Espanyol –la plaça Major, coberta–, amb un cartell encapçalat per artistes com The Jayhawks, Nick Lowe & Los Straitjackets i Squeeze (per primera vegada a Barcelona després de 50 anys de carrera). 

"Si ve gent jove, encantat de la vida", diu el periodista i director del festival Albert Puig, però ha observat que van per una altra banda: "Tenim una obsessió per la gent jove, però si t'hi fixes tots els directors de festivals tenim 50 anys o més". "Quan vaig ser pare vaig muntar el Petits Camaleons i ara [que ja tinc una edat], això". La reflexió de Puig és pertinent: és una franja d'edat que sol tenir més diners per gastar i més temps per sortir que els que tenen fills petits, però és un col·lectiu que els grans festivals, cada vegada més enfocats a la rendibilitat econòmica ("i més amb l'entrada dels fons d'inversió"), està deixant escapar. 

Preservar l'essència i tractar bé la gent

I com es fa un festival per a boomers (si em perdoneu l'expressió)? Doncs, segons Puig, controlant una sèrie de paràmetres: uns horaris raonables (no més de quatre grups per jornada, en aquesta primera edició, tres), una capacitat reduïda (3.000 persones per dia), tenint prou personal per evitar cues i aglomeracions a les barres, evitant encavalcaments d'actuacions (un sol escenari amb 30 minuts entre grup i grup i llocs per seure i descansar), fent-ho a un lloc prou cèntric i ben connectat amb transport públic, no especulant amb els preus (fugen del model d'entrades dinàmiques) i renunciant a créixer (com a molt podrien afegir el diumenge). 

Però a més, Puig reivindica que el festival tingui un relat artístic: "s'està perdent i avui tot és un aiguabarreig, si t'hi fixes, en molts festivals catalans l'únic que tenen en comú els artistes és que canten en català", observa. Això és concreta en certa coherència estilística. En aquesta primera edició hi ha un dia més enfocat a l'americana, per dir-ho d'alguna manera (The Tallest Man on Earth, The Jayhawks i The Weather Station) i l'altre més enfocat a la new wave (Squeeze, Nick Lowe i Valerie June). 

En realitat, el que busca el Feroe és "recuperar l'essència dels festivals, que és gaudir de la música" amb un model fet "més a mida i més pensat". Es diu així perquè Puig va visitar les illes Feroe tres anys enrere: "Em va agradar molt la filosofia que tenen cap al turisme. No hi ha especulació, si hi vas és per veure com és l'illa, no una illa transformada amb grans hotels i grans infraestructures, això encaixa amb la filosofia de preservar l'essència i de tractar bé la gent".

Programació del Feroe'25