[title]
Un gran festival com el Primavera Sound també es nodreix de nostàlgia. Dos dels grans atractius de dijous apel·laven a aquest sentiment, encara que envoltats d'artistes més joves com Turnstile, NxWorries i Halsey. I en un Parc del Fòrum molt més esponjat que en l'edició anterior, amb espai per ballar fins i tot en els concerts més multitudinaris i un trànsit més fluid entre escenaris, el públic va poder gaudir la nit del dijous dels vells hits de New Order i de Blur com si també haguéssim retrocedit a l'època en què el festival tenia una dimensió més humana (fet que no va evitar la protesta dels veïns per les molèsties a la boca del metro de la línia groga).
Els de Manchester tornaven a Barcelona set anys després del seu últim concert, que en aquella ocasió va acollir el Sónar. Hi ha qui diu que no són el mateix sense Peter Hook, però els tres membres originals de New Order (Bernard Sumner, Gilian Gilbert i Stephen Morris van defensar el seu llegat amb solidesa en alguns trams i de manera més irregular en alguns moments en què baixaven d'intensitat o la veu de Sumner patia més del compte. Potser perquè era dijous el públic va començar una mica més ensopit (o potser no, tenint en compte els pogos que hi havia hagut a Turnstile moments abans), però els britànics el van anar animant a còpia de contundència rítmica.
Amb altres hits van naufragar una mica
Ja des de l'inici van caure clàssics com 'Age of consent' i 'Your silent face', de quan van revolucionar el pop britànic fusionant-lo amb sintetitzadors (ja fa 40 anys de l'influent 'Power, corruption and lies'). Amb altres hits van naufragar una mica, com amb la versió un pèl decebedora de 'Bizarre love triangle' (a Sumner la veu no li arriba per cantar-la en aquest to) i fins i tot amb el 'Love will tear us apart' de Joy Division convertit en bis de 'lololo'. Malgrat tot, hi va haver moments molt gratificants, com les parts més ballables i cançons com 'True Faith', 'Blue monday' i Temptation', que formen part de la història de la música popular.
Un repertori centrat en la música que van fer al segle XX
L'horari de Blur (a les dues de la matinada d'un dijous) no era apte per a tothom, especialment pels que treballaven l'endemà, però així i tot l'ocasió s'ho valia: feia deu anys de l'última actuació dels de Damon Albarn a Barcelona, al mateix Primavera Sound. A més, els londinencs estan a punt de treure nou disc, 'The ballad of Darren', previst pel 21 de juliol, vuit anys després de 'The magic whip'.
Que els grups que són més importants pel seu passat que pel seu present continuïn traient nova música els honora, encara que al final tothom sàpiga (públic i artistes) què han vingut a fer. Així doncs, només dues cançons del nou material (una al principi i l'altra al final) i directe a barraca amb un repertori centrat en la música que van fer al segle XX i que els va convertir en un dels puntals del brit pop dels 90. Però si et toquen 'Parklife', 'Country house', Girls & boys' i 'Song 2' i a sobre tens espai per ballar, què més pots demanar? Woo-hoo!
NO T'HO PERDIS: Primavera Sound 2023: la guia completa
Llegeix el número de juny de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat
