[title]
Una dolça venjança, un pèl amagada
Abans, i no parlo de molt abans, sinó de poc abans, només una mica abans, agafaves la cartellera de qualsevol diari i de seguida tenies clar quines pel·lícules s'havien estrenat i on, amb els seus horaris corresponents i 'normals': sessió de les 4, les 6, les 8 o les 10, a l'Astoria, el Montecarlo, el Fantasio o el Rex. Ara, que ja no hi són ni l'Astoria, ni el Montecarlo, ni el Fantasio, ni tampoc el Rex, és força més complicat. Amb les noves cadenes i amb allò que els freds experts en la matèria anomenen 'nous models de consum' de l'audiovisual, hi ha pel·lícules que mai no aniran a petar a una sala del Passeig de Gràcia, però, en canvi les tens en una d'aquestes plataformes de pagament. Trobar-les ja és una altra història. Sovint, un miracle. El resultat final d'hores d'investigació. M'acaba d'ocórrer amb l'última obra d'un senyor barbut que, als anys 70 i 80 del segle passat, ho va ser tot, i ara, aquí a casa nostra, estrena les seves pelis Filmin. I gràcies a Déu que els companys de Filmin l'acullen! Es tracta de Walter Hill, un teòric de la violència que té 'The Assignment', rodada el 2016, penjada a Filmin, amb l'embafador i inadequat títol de 'Dulce venganza'. 'Venganza', sí, d'acord, però, per què 'dulce'? Però, l'important, no us la perdeu! És una animalada de tres parells de... del que vosaltres vulgueu.
La doctora xalada i l'assassina... rara?
Per començar, els dos personatges principals: una assassina interpretada per Michelle Rodríguez ("y hasta aquí puedo leer", que diria Mayra Gómez Kemp), i una 'mad doctor', vaja, una doctora, que està com una puta cabra i a qui dóna vida una emprenyada Sigourney Weaver. Per què està emprenyada? Perquè li han col·locat una camisa de força perquè deixi les seves mans quietes: a ella li mola més un bisturí que a Cristiano Ronaldo depilar-se les celles i maquillar-se. Un perill. Una metgessa embogida que deixa el doctor Frankenstein en un cirurgià convencional i pacífic de la Seguretat Social.
Un thriller de mamelles, petxines i semalers
Usant els salts temporals i els punts de vista amb aquella alegria, la peli no triga gaires minuts a demostrar que no s'està per hòsties, i que Walter Hill, a la seva edat, ja no té por de res: ni de passar-se en violència ni de portar la història cap a uns extrems realment delirants. És com agafar un thriller de qualsevol època de Hollywood, o un de Jean-Pierre Melville, sacsejar-lo, enverinar-lo, posar-li tetes grosses, figues molsudes i polles allargades, i, vinga, empassa-te'l com puguis!
Una violència sense estandarditzar
Segurament, a l'època de l'Astoria, el Montecarlo, el Fantasio o el Rex, 'The Assignment' hauria provocat més d'una fugida de les sales, per part d'espectadors indignats o marejats. I algun escrit a la secció de cartes al director d'un diari. Ara, que estem contaminats d'informació i ens toca pair sang i cops de garrot habitualment, ja no ens espantem. Un altre motiu: es necessiten grans dots d'explorador de les xarxes per trobar el film de Hill. Així i tot, 'Dulce venganza' està lluny de la violència estandarditzada i domesticada dels videojocs, i va per uns altres camins: els de les pertorbades ments de la doctora sonada i de la seva rival, l'homicida que està com un llum de LED. Doneu-li una oportunitat a aquesta raresa incorrecta i maliciosa!
