[title]
Tant costa esperar 10 segons més i encendre’l al carrer? És el que em pregunto cada cop que veig un usuari del metro encendre una cigarreta a les escales mecàniques de sortida. Acostuma a tractar-se de viatgers incívics amb una servitud tan colossal a la nicotina que es fabriquen la cigarreta al mateix vagó, com si els anés la vida, com si el primer que haguessin de fer només trepitjar el carrer fos fumar, no respirar.
No tinc res en contra que la gent fumi, cadascú es mata com pot, el que em fa explotar el cervell és la gent que surt del Metro amb el 'delírium trèmens', gent mal educada que no pot esperar a pujar les escales mecàniques i s’encén la cigarreta allà mateix, intoxicant amb el fum als viatgers que esperen als esgraons del darrera.
Juraria que les escales mecàniques també formen part de les instal·lacions del Metro, per molt que s’aboquin al carrer i estiguin a l’aire lliure. Sembla que siguin un terreny fora de la llei on tot està permès. Però fumar en aquest espai hauria de ser tan punible com fer-ho a l’andana. És un cas de mentalitat ibèrica en estat pur: “Va home va, si només són 5 segons. No et passarà res perquè t’empassis el fum durant 5 segons de merda, bla, bla, bla.” Prou.
Un paio que fuma a les escales mecàniques és en essència un mal educat. No em crec que no pugi aguantar el poc que dura la pujada en escales mecàniques sense fumar. I als mal educats, als barruts i als incívics se’ls combat amb les mateixes tàctiques brutes. Puges uns esgraons, et poses al davant del fumador incívic, t’assegures que tens el cul a l’alçada de la seva cara i deixes anar una bona ventositat. Si s’ha de lliurar una guerra química a les escales mecàniques, que no hi hagi presoners.
