[title]
Poc es parla de prostitució sinó es per denunciar el tràfic de dones o els aldarulls que genera la pràctica d’aquest ofici en espais públics a Barcelona. Però des de fa uns anys, algunes dones a la nostra ciutat reivindiquen l’ofici com una tria personal, exercint des d’una mirada empoderada i feminista que no té res a veure amb la victimització que els inculquen des dels mitjans i les entitats socials.
I com a mostra, un botó. El pròxim 25 d’abril torna el VIS a BIS, un cicle de converses per posar en escena diferents feminismes i que aquesta vegada se centrarà en els Feminismes Puta i el treball sexual. Comptarà amb la presència de les pensadores i activistes Paula Ezkerra, Cristina Garaizabal i Maria Jesús Izquierdo. Amb elles es debatrà on queden les treballadores sexuals dins dels feminismes i com els afecten els discursos que es redueixen a l’abolicionisme.
Però aquest cicle no és l’únic que es mou a la ciutat comtal. Barcelona és un formiguer de lluita. Un gran exemple n’és Aprosex, un col·lectiu constituït des de fa cinc anys disputa pels drets de les treballadores sexuals. Afirmen que el debat sobre la prostitució a la ciutat "es mou constantment, és el debat més calent i el que genera més divisió en el feminisme". Però avancen amb pas ferm. Enguany, durant la vaga del 8 de març Barcelona, el comunicat oficial va reclamar els drets d’aquestes treballadores, superant així les traves del col·lectiu abolicionista. També han estat representant al col·lectiu en una mostra d’art al MOMA de Nova York, han assistit a un congrés a Bangkok i han realitzat el curt sobre migració i treball sexual Tránsitos, visionat al Matadero de Madrid.
Però encara queda molt camí: els hem demanat per actes, tallers i xerrades que facin des del col·lectiu, i Aprosex ens ha contestat que "a causa de l’estigma, els nostres actes són privats per protegir les companyes". Tot i que sí ens han xerrat que estan preparant el primer congrés internacional d’activistes sobre treball sexual. Però són cautes a revelar res més: i és que, afirmen, les putes, com els agrada més reivindicar-se, no són víctimes i esclaves de la seva feina, sinó "persones amb altres interessos i aptituds que desenvolupen amb èxit. Entre elles hi ha artistes, performers, comptables, periodistes, estudiants universitàries o gent amb postdoctorats".
Tot un nom tenen les treballadores Natalia Ferrari, que més enllà de l’ofici de 'girlfriend experience', és prou coneguda pel seu activisme social i vegà; i Kali Sudhra, preuada 'performer' porno que treballa sovint per la directora Erika Lust. "Al reapropiar-nos de la paraula puta, ens empoderem. Treball sexual és una categoria més àmplia que engloba 'webcammers', 'strippers', actrius porno, prostitutes...; 'escort' és una altra categoria dins del col·lectiu que es refereix a l’alt 'standing'; acompanyant, és un sinònim. Però totes som putes, i totes som bastant ‘cools’, la veritat. Per fer-ho amb tot l’estigma social que comporta, se n’ha de ser", afirmen contundents des d’Aprosex.
Més enllà d’aquest col·lectiu, és també molt interessant la feina de Genera, que treballa temes de prostitució i tràfic des d’una perspectiva feminista i de drets humans i que centra més el seu treball amb dones de Barcelona i de Girona; la campanya Prostitutas Indignadas; i també el programa Stop Sida ProtegerSex, destinat a homes i dones 'trans' treballadores del sexe.
Si voleu seguir de prop l’actualitat d’aquest col·lectiu i moviment no us perdeu el programa de ràdio Puticlub els divendres de 21 a 22.30 hores a Ràdio Contrabanda o en podcast!
