[title]
Les borses es disparen davant l'anunci de vacunes que funcionen i la gent comença a mirar l'horitzó de la famosa R que baixa... Però l'esperança de tornar a la normalitat (ni nova ni vella... Normal!) encara queda molt lluny. Atipament, neguit, ansietat, són només alguns dels efectes d'haver-se cregut que s'havia superat una situació desbordant mai abans viscuda. Perquè tot just setmanes després de la desescalada, va arribar la segona onada de la pandèmia. I la fatiga emocional per la situació comença a ser una altra epidèmia: segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ja afecta el 60 % de la població europea.
Com afrontar aquesta realitat sense que passi una factura inassumible a la nostra a la salut mental? Els psicòlegs i professors de la Universitat Oberta de Catalunya, Israel Rodríguez-Giralt i José Ramón Ubieto, ens ofereixen algunes estratègies.
1. Afronta el fet que la pandèmia no és un parèntesi. «Ens equivoquem en pensar constantment en la pandèmia com una emergència, perquè té temporalitats que van més enllà de l'emergència, del perill de col·lapse sanitari», explica Rodríguez-Giralt. «No totes les situacions de desastre tenen lloc en un moment accelerat i rupturista; algunes operen en una temporalitat molt més llarga i sinuosa, i aquesta pandèmia s'assembla molt a un desastre lent", prossegueix. Per això, la primera estratègia individual que hem d'engegar és «fer-nos càrrec que no era un parèntesi, i d'aquí ve el fet que la nostàlgia, si algú hi confiava, sigui estèril, igual que l'espera passiva", argumenta Ubieto, psicòleg i psicoanalista. És a dir, poseu-vos-hi bé, però actueu: ajusteu els plans i desitjos amb la realitat del dia a dia.
2. Recupera el control. Pel fet d'haver afrontat la pandèmia com una cosa amb data imminent de caducitat, la majoria de persones vam ajornar alguns projectes (estudis, viatges, trobades, celebracions, negocis...), "pensant-nos que més endavant tornaríem a prémer la tecla i recuperaríem el control. La pantalla de la "pausa" ja ha passat i ara es tracta de recuperar el control amb altres perspectives, no de continuïtat, sinó d'una certa ruptura amb les coses anteriors", assenyala Ubieto. És positiu acceptar que ja hi ha alguna cosa irrecuperable.
És positiu acceptar que ja hi ha una situació irrecuperable: quan abans ho facis, abans recuperaràs un cert control
3. Centrat en l'essencial. En tota situació d'incertesa, això ajuda a mantenir una certa estabilitat emocional. Per això és una bona idea mantenir els vincles, "perquè dels llaços n'obtenim una orientació i un suport". Si tenim restringida la presència cos a cos, una opció és optimitzar les eines digitals, "adaptar-les al nostre estil de comunicació, de trobada, o de forma de satisfacció, amb la condició, després, de prescindir-ne", explica. Segons Ubieto, el món digital és una bona eina sempre que ens recordi la presència, que l'evoqui sense substituir-la.
4. Allibera't de la pressió no fent res! Totes les pressions a què som sotmesos ara sembla que robin espai a tot el que no sigui treballar o tenir cura de la família. Malgrat això, "és clau incloure un temps per a les activitats improductives, és a dir, l''otium' que no és 'negotium', amb amics, amb la família o tots sols", assenyala Ubieto, que afirma que la inutilitat és el ressort del joc infantil, això que diverteix, ensenya, mata el temps i, encara que aparentment no serveix de res, produeix plaer. "Avui, el plaer no sobra i l'oci alleuja la pressió del nostre superjò, el torna menys exigent i tirànic que la productivitat. Per això fem acudits, perquè l'humor relaxa les nostres pròpies hipoteques mentals", diu. Ja ho sabeu: guardeu-vos un raconet per no fotre ni brot, i sense remordiments.
NO T'HO PERDIS: On comprar mascaretes de tela amb dissenys originals
