[category]
[title]
Us surten a tothora reels de dos paios disfressats, amb màscares de paper maixé, que toquen una música estranyíssima? Són del Quebec, es diuen Angine de Poitrine i fan música microtonal (per entendre'ns, fan notes que estarien entremig de dues tecles i que per tant no trobes en un piano convencional). Tenint en compte que molta música actual ja es fa pensant en els algoritmes i sembla tallada pel mateix patró, ens preguntem com dimonis pot ser que aquesta cosa tan estranya (i alhora estimulant, cal dir-ho) s'hagi tornat tan viral. En aquest punt, és lícit que contemplem dos possibles escenaris:
- La sospita que hagin treballat amb una mena de màrketing digital de guerrilla com la que han fet servir els novaiorquesis Geese (grup revelació de l'any passat d'un dia per l'altre gràcies a la feina de l'agència Chaotic Good Projects).
- Que el factor sorpresa i l'excentricitat radical hagi servit per burlar de manera natural l'algoritme.
Que el meu timeline s'hagi omplert de reels de gent fent conya amb els Angine de Poitrine, recomanant-los, elucubrant sobre la seva identitat veritable, imitant les seves disfresses i fins i tot fent-ne versions podria quadrar força amb l'estratègia que van fer servir els Geese a través de milers de perfils falsos com a forma de trencar la invisibilitat a la qual, a priori els podien haver condemnat les xarxes.
Sense entrar a discutir l'ètica d'aquest tipus d'estratègies (una estafa o una forma de lluitar contra un ecosistema injust?), també penso que qui sap si en el seu cas la viralitat s'ha aconseguit de forma orgànica, però donat l'hermetisme del grup provar qualsevol dels dos extremes requeriria una investigació més exhaustiva.
El que tenim és una parella de músics quebequesos que es fan passar per extraterrestres. Khn de Poitrine, que toca un instrument de doble màstil (guitarra i baix microtonals), i Klek de Poitrine (bateria). A través de loops de baix i bateria enregistrats a temps real, creen una música instrumental caracteritzada per una afinació que no trobem a la música occidental (sí en músiques orientals) i ritmes complexos o d'amalgama que desafien també la cosa binària del pop. El resultat és una mena de math rock psicodèlic als antípodes del que fa, posem per cas, Taylor Swift. Ells es defineixen com una "orquestra de mantra-rock dada ptagòrico-cubista".
Són extraterrestres
Les seves disfresses i màscares ja són part de la cultura pop d'Internet, amb uns estampats blancs i negres que també reprodueixen al fons de l'escenari. El símbol del triangle o la piràmide, al barret de Khn i al cap de Klek, es reprodueix als concerts amb les mans, com a referència irònica als Illuminati. Però ells no representen una secta humana, sinó uns extraterrestres, que fins i tot contesten les entrevistes amb una llengua feta de sons incomprensibles a les nostres oïdes.
Es diu que van actuar d'aquesta manera per primera vegada al 2019, i que es van disfressar perquè l'amo del local de Saguenay estava preocupat perquè era la segona vegada que hi havien de tocar en una mateixa setmana. Després va venir la pandèmia, i més endavant van publicar els àlvums Vol. 1 (2024) i Vol. 2 (2026). Va ser al febrer de 2026, presentant aquest segon treball per a la cadena de ràdio estatunidenca KEXP (en el marc de Les Trans Musicales de Rennes), que es van començar a fer virals i el vídeo d'aquella actuació va acumular milions de visionats.
Gira europea
En el moment d'escriure aquestes línies, el vídeo té 12 milions de reproduccions i ells sumen uns 1,5 milions d'oients mensuals a Spotify, fet realment curiós per a un grup que no combrega gairebé amb cap dels presupòsits del pop comercial, i el hype sembla anar a més (els ha estat recomanant gent com Dave Grohl dels Foo Fighters). Si els voleu veure, de maig a novembre actuaran a diverses ciutats del Regne Unit i Europa, però de moment no passen per Catalunya. Si no hi ha sorpreses de darrera hora, encara haurem d'esperar, però si venen, la resposta serà sonada.