[category]
[title]
Admirar aquestes construccions és una bona manera d'animar els teus trajectes

Anar a treballar en transport públic es considera una de les grans penúries de la vida. Tant si estàs encaixonat sota l'axil·la d'algú en un tren del matí que arriba amb retard com si esperes en una andana de formigó, anar en tren no acostuma a ser el millor moment del dia per a ningú.
Però aquestes set estacions podrien fer-te canviar d'opinió. El Prix Versailles és el premi d'arquitectura que aquest any ja ha dictat sentència sobre els hotels, restaurants, aeroports i museus més bonics del món, i ara acaba de revelar la seva llista de finalistes de les estacions de tren més boniques del món del 2026.
Aquest guardó s'atorga anualment des del 2015 a la seu de la UNESCO a París, i la selecció de cada any és realitzada per un jurat internacional d'arquitectes, dissenyadors, artistes i figures públiques, que valoren l'excel·lència arquitectònica, la innovació, la manera com el projecte s'integra en el seu context cultural i el seu compromís amb la sostenibilitat. Tres d'aquestes set estacions rebran títols mundials addicionals, Prix Versailles, Interior o Exterior, en una cerimònia que se celebrarà al desembre.
Les set estacions es presenten com a finalistes en igualtat de condicions, però una de les opcions més espectaculars és, sens dubte, l'estació de Monte Sant'Angelo a Nàpols, inaugurada l'any passat.
Dissenyada per l'artista Anish Kapoor juntament amb Future Systems i AL_A, està inspirada en l'Infern de Dante. Situada a 48 metres sota terra, dues obertures monumentals d'acer corten i alumini condueixen cap a un món subterrani de parets de roca rugosa que evoca el Vesuvi, una cova i l'antiga llegenda de la Sibil·la de Cumes, abans de tornar a portar els passatgers a la superfície.
L'estació Colosseo - Fori Imperiali de Roma també aposta per un enfocament teatral, i tracta el descens cap a les andanes com un viatge literal per la història de la ciutat, amb una obertura que ofereix als passatgers que fan transbord una visió inesperada del Colosseu.
A Riad, l'estació National Museum, dissenyada per Arup, envolta la sevaentrada amb una estructura de formigó en forma de xarxa inspirada en la topografia de la muntanya Tuwaiq, amb obertures triangulars basades en l'arquitectura tradicional Najdi que revelen un interior d'un blau lluminós.
En un altre punt de la llista, l'estació Town Hall de Melbourne s'ha guanyat el seu lloc pel seu vestíbul subterrani d'aspecte catedralici, sostingut per vuit columnes en forma d'arbre sota un sostre de voltes de coure.
L'estació de Lyon Part-Dieu ha duplicat la seva mida per gestionar el seu paper com un dels nexes de transport més concorreguts d'Europa, mentre que la segona representant de Riad, la Western Station, s'inspira en les dunes del desert: la seva coberta ondulada dona ombra a un petit ecosistema de botigues, una mesquita i places per a vianants construïdes al voltant de les vies.
Completa la llista el LAX/Metro Transit Center de Los Angeles, amb unes marquesines escultòriques de línies fluides dissenyades per reduir l'ús d'aire condicionat mitjançant la ventilació natural, i amb plaques solars que cobreixen aproximadament la meitat de la demanda energètica de l'edifici.
Article publicat l'1 d'octubre de 2026 a les 17:21
Discover Time Out original video