[title]
La formiga i la vespa fan gràcia?
Mentre sortia de la sala gran del cine Bosque, un luxe en temps de mini sales, em vaig començar a preocupar: havia perdut, de la nit al dia, el sentit de l’humor, una de les meves úniques virtuts? Què no vaig entendre i què havia d’haver comprès dels acudits (constants, pesadets) de la pel·li que acabava de veure, 'Ant-Man y la Avispa'? Per què tothom reia... i jo no? Quina informació em faltava sobre l’univers Marvel que m’impedia reaccionar davant de certes seqüències amb una sonora riallada, com la resta de la penya? El gust per la comèdia (de tota mena: d’Éric Rohmer a Paco Martínez Soria) m’havia abandonat!!!! El front glaçat. Les mans suades. El cor, a mil per hora. Falsa alarma!!!! El matí següent, m’havia curat. La metgessa es diu Agnès Jaoui, i, d’aquí unes setmanes, estrenarà una deliciosa comèdia que es diu, en versió original, 'Place publique', i que aquí hem rebatejat amb el títol de 'Llenos de vida'. Ni el títol primitiu ni el nou em semblen la vuitena meravella. No diuen res. L’important és que la directora de 'Para todos los gustos', que es va formar professionalment al costat d’Alain Resnais, Patrice Chéreau o Cédric Klapisch, tornarà properament a la cartellera per omplir-la de subtil comicitat.
Agnès Jaoui, mestra de la comèdia
La història de 'Llenos de vida' s’inicia en una escena amb un cotxe aparcat, que no us descriuré, i després ve un llarg flashback que ens transporta a una gran festa, la de la inauguració d’una casa impressionant als afores de París. Un lloc excepcional, ple de metres quadrats, herba, habitacions, alcohol i aire pur. Ens hi aniríem de vacances, vaja. Un dels protagonistes, germà de la propietària, és un presentador d’un programa d’entrevistes a la tele, un personatge interpretat per Jean-Pierre Bacri, col·laborador fixe de Jaoui. I la realitzadora i coguionista encarna l’ex dona de Bacri. Situats dos dels centres de l’acció, la resta de peces es mouen per la casa com en la més clàssica de les comèdies sobre l’alta i mitjana societat (Renoir, Lubitsch): ara, esvalotant el galliner; ara, emprant els diàlegs més sofisticats per desarmar l’enemic o enamorar l’amic.
Un ramat molt variadet
Els personatges de 'Llenos de vida' són el xofer i la mà dreta de Bacri al programa; una cambrera obsessionada en fer-se fotos amb els famosos; un pijo ecologista que no té tele ni Internet (i ho va dient a tothom, com si als altres els hi importés una merda); una escriptora, relacionada familiarment amb uns quants dels convidats, o uns veïns, molestos amb el soroll...
Plens d’humor
Suposo que, tractant-se d’una pel·li ambientada al camp, també hi ha algunes formigues i unes quantes vespes escampades pel terreny. En qualsevol cas, segur que són més divertides que les del film de superherois del dia anterior. 'Llenos de vida', romàntica, àcida, elegant, comercial i amb vàries cançons en directe als jardins, em recupera la fe en la comèdia... intel·ligible, intel·ligent i que beneficia el cor i l’ànima.
