[title]
Santi Balmes lidera Love of Lesbian de manera incansable des de fa 28 anys i es prepara per actuar a la 15a edició del Cruïlla on comparteixen la lletra grossa del cartell amb Alanis Morissette, Sex Pistols feat. Frank Carter i Fermin Muguruza, entre d’altres. De fet, els de Sant Vicenç dels Horts hi actuen dos dies. L’11 de juliol defensaran el seu últim disc Ejército de salvación (2024), mentre que el dia 12 faran un concert especial per celebrar l’aniversari del festival. Hi desfilaran convidats com Maria Hein, Alizzz, José Madero, Figa Flawas, Marc Gili de Dorian , Maruja Limón, Maika Makovski, David Ruiz de La M.O.D.A., Valeria Castro, Viva Suecia i Cala Vento.
El Cruïlla fa 15 anys i per celebrar-ho fareu dos concerts al festival, un d’ells serà l’especial d’aniversari amb un munt de convidats. Com serà?
Serà una reunió i un pretext per fer una espècie de Qualsevol nit pot sortir el sol del Sisa traslladat a cantants que aniran entrant i que seran una mica com Olivia, Superman, Popeye… Ens ha quedat una llista bastant heterogènia. I aviam si podem conservar aquella dinàmica, aquella velocitat que caldrà, perquè tal com m’imagino el concert, és molt frenètic, com un espectacle televisiu.
De tots els convidats, qui us va dir que sí de seguida, sense pensar-ho, i qui us ha costat més que vingui?
Amb els amics de molts anys no ha costat gaire. La Maika Makowski i el Marc de Dorian s’hi van apuntar de seguida. Els de la nova generació s'han portat superbé, però sí que és cert que com més se'n van més a la trentena, a la vintena, més costa que contestin els whatsapps. És molt curiós. És una cosa de comunicació, d'agafar una trucada, contestar un whatsapp, etc. Tot es va complicant a mesura que van sent més i més joves.
Serà una reunió i un pretext per fer una espècie de Qualsevol nit pot sortir el sol del Sisa
Ja havíeu col·laborat amb algun d’ells?
Amb els Cala Vento ja ho vam fer a Razzmatazz i va ser molt divertit, perquè vam marxar i van començar a tocar La niña imantada al seu estil. Després vam pujar nosaltres. És molt probable que fem una cosa semblant. I amb Viva Suecia també vam fer Los irrompibles a la seva ciutat [Múrcia] fa uns mesos i va ser molt bonic també.
L'altre concert, el del dia 11, és un concert normal del disc nou?
Sí, l'altre concert serà una posada en escena com la que estem portant a tots els festivals durant aquest any i segurament el pròxim. Tant la realització com les projeccions, com l'aparició potser de Rigoberta Bandini a la pantalla, el repertori, i fins i tot com comença i com s'acaba. Les assignatures troncals seran bàsicament les que estem fent amb els festivals a tot Espanya.
Si no em descompto serà la quarta vegada que tocareu al Cruïlla (2010, 2016, 2019 i ara 2025). Fa exactament 15 anys, de la primera. Teniu algun record especial d’alguna edició? Alguna actuació en concret?
Jo sí, en tinc dues que em van marcar una mica el que és el caràcter del Cruïlla. Una va ser la del Robert Plant, que vaig tenir la immensa sort de veure des d'un lloc molt còmode i em va encantar veure com havia adaptat el seu repertori a la seva tonalitat i a quelcom més psicodèlic, hippie, folk o com vulguis dir. I després Alabama Shakes. Vaig tenir l'oportunitat de dir a la Brittany Howard que era la millor cantant del món, ens vam fer una foto i va ser superentranyable. El concert va ser molt bonic.
Llavors sou de quedar-vos als festivals quan acabeu els concerts?
No, jo no soc gaire de quedar-me, perquè odio les multituds. I, em sap greu, però com que mai em nego a fer-me una foto, al final no puc veure el concert. Entenc perfectament que a les persones els fa il·lusió trobar algú conegut i és lògic que ho vulguin immortalitzar, però a la persona que vol veure el concert, això el perjudica bastant. I és igual, és que no soc de multituds en. Només al futbol, i en un seient on es pugui respirar.
El Cruïlla fa 15 anys, però vosaltres quasi 28. Quin és el secret de l'èxit de Love of Lesbian i de la longevitat d’aquest èxit? Perquè també vau picar molta pedra, als inicis.
Sí, però vam estar picant pedra equivocada, a la paret equivocada. De vegades em diuen “hòstia, és que el món de la música és molt injust, hi ha gent que s'ha passat tota la vida picant pedra”. Però de quina manera s'ha estat picant pedra? A una paret granítica i amb un martellet de joguet? Nosaltres ho fèiem malament. A qui li interessava una banda que fes una espècie de pseudo homenatge als seus ídols de sempre en un idioma amb el qual no es podia transmetre tota la càrrega emocional de les seves vides perquè no era la seva llengua? Va ser canviar l'idioma i les coses ens van començar a funcionar des de la primera setmana.
Va ser canviar l'idioma i les coses ens van començar a funcionar des de la primera setmana
I et diria que el secret de l'èxit seria més aviat que no hem anat tant darrere de l'èxit com més a la recerca de qui ets. Vaig descobrir moltes facetes de la meva personalitat que ignorava, que les tenia molt amagades, i va ser gairebé com terapèutic i va ser una necessitat. I a partir d’anar indagant anava traient conclusions i cançons i fantasies, perquè les fantasies també són part de la teva realitat. I de cop i volta, com menys m'importava què podia pensar la gent, millor ens anava. Quan ens va començar a anar molt i molt bé, llavors vaig tornar a pensar a fer un disc per agradar a la gent. I va ser un error.
Des d’aleshores s'ha tractat de recuperar aquell esperit de fer sempre el que et digui l'instint. Perquè generalment, cantis més bé o cantis més malament, si en la teva càrrega energètica es nota una coherència dins del que fas i en les teves cançons hi ha quelcom creïble, tangible, sensible, entranyable, ja no té tant a veure amb tenir un rang vocal impressionant. El Lou Reed, gairebé amb dues notes, ha fet tota una carrera. Nosaltres ens ho hem passat molt bé, mostrant fins i tot els nostres defectes. I això ha sigut collonut, perquè ha estat una tasca d'autoconeixement que a sobre ens ha procurat el nostre modus vivendi.
No us plantegeu en cap moment fer com Sidonie i gravar un disc en català?
Sí, estic treballant en un disc en català, però no serà per a Love of Lesbian, serà per a Santi Balmes. Per molts motius i perquè potser obeeix més a una necessitat meva que no pas de la banda en general. Malgrat que tots som catalanoparlants, potser és una obsessió meva com a lletrista i compositor de veure cap on em porta això. Quina part de la personalitat trauré, si seré més seriós, si seré més familiar... Hi ha moltes coses que surten en un idioma o en un altre. Té unes connotacions psicològiques increïbles, perquè hi ha un record diferent. Estic treballant-ho a poc a poc, trobant-me, equivocant-me, perquè d'alguna manera m’estic permetent que passin coses. I t'has de permetre perdre't, que és molt important. Perquè quan vas amb un pla molt determinat no passen coses interessants.
Quan arribo a casa deixo el barret d'estrella rock and roll fora
Tens una data de publicació? O simplement vas fent?
No hi ha dates, però a mi m'agradaria que fos l'any que ve o d'aquí a dos anys com a màxim. Sí, sí. En tinc moltes ganes. Moltes.
La teva filla Irene ja és tan famosa com tu. Interpretava una de les protagonistes de la sèrie La Mesías. Com ho porteu pare i filla?
Ella ho porta superbé. Jo crec que ho ha après la Irene, que la popularitat... O sigui, si tens una base d'amistats, de família, d’un lloc fix, és un afegit més. No és el centre de la seva vida, perquè crec que ho ha après mirant-me, observant-me com me les manego. No soc com alguns cantants que conec que sí que ho són al 100% del seu temps. Jo ara me'n vaig a Sevilla, me'n vaig a Granada, faré els concerts, tornaré i quan arribi a casa deixo el barret d'estrella rock and roll fora. Perquè per mi és molt sa i perquè si no, al final acabaria component sobre coses que no interessarien a ningú. He de tenir sempre un peu a l'aire i l’altre a terra. La Irene està fent coses ara, però crec que és una persona poc pomposa i com que està en un sector molt pompós, està intentant veure com quadra. Em refereixo a tota la part de Madrid que és més artificial, més frívola. I aquí aquestes coses les veiem com amb una certa distància, de dir, “uf, ostres, com m'estima, si ens acaben de conèixer”. Ara està fent una cosa també per una pel·lícula en català i estic molt content, la veritat.
