[title]
Les 8 del vespre, centenars d'adolescents amb cares pintades, pancartes i algun que altre pare buscant l'entrada, voletegen i respiren ganes de concert. No cal ser massa hàbil per esbrinar que està a punt d'actuar-hi una estrella 'teenager' amb molt poder de convocatòria. Ahir a la nit Shawn Mendes, uns rabiosos 20 anyets i tres treballs a l'esquena van omplir fins dalt un Palau Sant Jordi que més que un concert, que també, va ser una demostració de talent, fórmula adolescent sense excepcions i paquet, una part del cos que a Mendes li ha costat la seva última polèmica però ja us en parlaré més tard. De moment, que petin els baixos, les bateries i el fum, que Shawn escala l'escenari amb un públic entregat als seus encants.
Ni 'Lost', ni 'Nervous'
Un Shawn Mendes que es dobla l'edat si parlem en termes de seguretat, capacitat vocal i control, entra per la porta gran i guanyant-se el públic amb la seva millor artilleria: 'Lost in Japan', 'There's Nothing Holdin Me Back' i el segon single del seu últim disc, 'Nervous'. La fórmula no falla i l'estadi es transforma rapidament en un karaoke massiu i ja ens té a tots a la butxaca. Molts fans respiren tranquils, la grip aguda que quasi el porta a cancel·lar el concert, no l'afecta en res i tot apunta que serà una gran nit. Una marea de polseres lluminoses amb control remot cobreixen les grades i la fosa, un recurs estètic molt efectiu que ens acompanya al llarg del concert. Una rosa gegant presideix l'escenari del centre i és inevitable pensar en la 'flor d'estiu' amb què molts el van definir mentre li vaticinaven una carrera curta quan va treure el seu primer èxit, 'Stitches'. Des de les grades us puc prometre que sembla una rosa forta, arrelada i de les que desprèn olor a futur.
Never Be Alone i en el centre de tot
Superada l'entrada triomfal a base de 'hits' rítmics amb melodies funky i rock melòdic, Mendes es treu l'escut de la guitarra i s'enfronta al piano amb 'Never Be Alone' per a després córrer cap al centre de l'estadi i deixar's-hi la pell amb les balades. Tot li funciona, sap com connectar amb el públic amb guitarra, piano o sense res. De cançons com 'Life of the Party' del seu primer disc 'Handwritten', salta a altres de treballs més recents com 'Ruin' o 'Particular Taste', totes elles posant-hi el 200% i, tot i ser un 'show' que recau només en ell, el defensa amb escreix i sense necessitat d'un cos de ball de trenta persones o havent d'ensenyar més carn del compte. Això no impedeix que s'agrada i sap que té armes infal·libles com els bíceps i el somriure. Ai si les hormones paguessin entrades, que car ens hagués sortit!
'Mercy' per ser aquí
Superem l'hora de concert i 'singles' esperats com 'Mercy' o 'Ruin' surten tard, a tall de postre dolç. Ajudat per una il·luminació poc invasiva i una gran pantalla que canvia l'angle en funció de la cançó, el canadenc broda el final del concert amb una versió de l'èxit de Coldplay 'Fix You' i ho remata amb 'In my blood', una balada acústica amb guitarra que culmina un concert sense massa sorpreses, més enllà de la confirmació que per la seva sang hi corren ganes de treballar i té corda per estona.
4 anys, 3 treballs publicats i una desena d'èxits d'abast mundial, el jove Shawn amb el concert d'ahir deixa petjada a la ciutat per segon cop i firma amb nota l'única parada que fa a Espanya. Demà tornarà a brillar entre milers d'adolescents a Lisboa i, com sempre, no li tocarà més remei que carregar amb polèmiques estèrils sobre la seva sexualitat o si omple molt o poc paquet en calçotets (en relació a la campanya de roba interior que ha protagonitzat per Calvin Klein on se l'acusa de marcar poc), amb somriure i maduresa. Shawn Mendes, diguin el que diguin, marca i marcarà paquet i sinó, al temps.
