[title]
'Once a Moldy Peach, always a Moldy Peach'. Aquest és el lema que porta per bandera la banda antifolk novaiorquesa des que van anunciar que tornaven als escenaris i del qual vam poder ser testimonis tots els que ens vam quedar a l'escenari Cupra del Parc del Fòrum.
En una gira amb solament tres parades i el Primavera Sound 2023 com a segona actuació del grup després de pràcticament vint anys, els Moldy Peaches van tornar tan irreverents com sempre. Només començar, els sis membres del grup (Kimya Dawson, Adam Green, Jack Dishel, Toby Goodshank, Steven Mertens i Brian Piltin) van aparèixer a l’escenari amb la seva vestimenta digna de l'època de festivals, que ja feia temps no sortia de l’armari.
Enmig tants sintetitzadors, posades en escena voluptuoses i actuacions on els subgreus ens feien ballar a tots, The Moldy Peaches va oferir una actuació on el grunge, el punk i la tendresa van convergir en un espectacle cru i honest. El concert va arrencar amb ‘Lucky number nine’ i el públic va demostrar que encara recordava les lletres de la banda dels anys 2000, les dels dos únics àlbums que la banda té sota el seu nom.
L’actuació va tirar pel camí del rock amb versions festivaleres dels temes ‘Downloading porn with davo’, ‘Steak for chicken’ i ‘Rainbows’, que recorden grups com Nirvana. Però els Moldy també van ser capaços d’intercalar aquests temes amb altres que donen espai a la vulnerabilitat emocional que els caracteritza - i van ser aquests els que van fer emocionar més al públic.
Les mans a les butxaques per treure el mòbil i gravar quan sonaven els primers acords de guitarra de ‘Anyone else but you’ ens feien entendre perquè aquesta cançó va fer renéixer la banda l’any 2007 quan va formar part de la BSO de la pel·lícula 'Juno'.
A la recta final de l’espectacle, ‘Nothing came out’ i els solos de guitarra elèctrica i flauta –fora de to– van merèixer els aplaudiments d’un públic que probablement no va percebre la imperfecció dels solos irònics.
Kimya Dawson, amb llàgrimes als ulls al llarg de tot el concert, va proposar una abraçada col·lectiva d’adeu al seu públic, que s’hi va entregar com a mostra d’amor per aquesta banda de ‘misfits’ icònica. Just després, l’última cançó ‘Who’s got the crack’ va fer transicionar el públic de les abraçades al cant a l'uníson de la frase “I like it when you’ve got the crack” i ens va permetre afirmar que els Moldy Peaches segueixen tan 'moldy peaches' com sempre.
NO T'HO PERDIS: La guia completa del Primavera Sound 2023
Llegeix el número de juny de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat
