[category]
[title]
De ser un nen de La Boca a Buenos Aires, Argentina, improvisant amb 13 anys en tornejos de freestyle a convertir-se en una de les figures més importants de l'escena urbana argentina. Amb només 24 anys, el raper i compositor Trueno ja compta amb dos Grammys Llatins: a la millor fusió/interpretació urbana per Tranky funky (2024) i l'altre a la millor cançó de rap/hip-hop per Fresh (2025).
Dos mesos després d'estrenar Turr4zo (abril de 2026), el seu quart àlbum d'estudi, on barreja el trap i el hip-hop per parlar de la identitat, l'èxit i el barri; iniciava el Turr4zo World Tour a Londres, una gira que el va portar fins al Japó i aterra a Espanya amb tres dates: el 13 d'octubre al Palau Sant Jordi de Barcelona, el 16 d'octubre al Camp de Futbol de Tasagaya a Tenerife i, finalment, el 21 d'octubre al Movistar Arena de Madrid.
Aquest octubre fas el salt al Palau Sant Jordi. Passes del Sant Jordi Club, la vegada anterior (4.500 persones), a tocar davant de 18.000 persones. Com valores aquest creixement i com gestiones concerts tan grans?
Jo sento que la gent de Catalunya em va rebre molt bé des de la primera vegada que vaig tocar a Barcelona i en altres llocs de Catalunya. Agraeixo molt també que malgrat l'idioma i dels costums es respecti tant la música argentina. Soc fan de la seva cultura, de la seva ciutat i dels artistes de Catalunya. Sento molta proximitat amb vosaltres i aquest és el pas més gran de la meva carrera. Els ho agraeixo molt.
Aquest és el pas més gran de la meva carrera
Què trobarem a El Turr4zo Tour? Com és el xou?
Crec que és el xou que més canviarà de tots els que van veure. M'heu vist en festivals, en xous propis, xous petits, xous grans… Aquest sens dubte crec que serà el millor, amb el meu disc preferit, el que més representa Argentina. Ja vau veure un xou gran al Sant Jordi l'any passat, aquesta vegada serà una miqueta millor.
Com va ser actuar amb una orquestra simfònica a Red Bull Symphonic? Explica'ns aquesta experiència.
Molt diferent del que estic acostumat, vaig aprendre molt dels músics, a compartir amb una orquestra, que em sembla la màxima excel·lència musical en viu i combinar-ho amb hip-hop va ser preciós. En un lloc tan maco com el Teaetro Coliseo de Buenos Aires, així que una experiència inoblidable.
Has col·laborat amb gent com J Balvin, Gorillaz, Young Miko, DJ Premier, Bizarrap, Cypress Hill i Marshmello. Sent tan jove, com valores relacionar-te ja amb artistes d'aquest calibre? Alguna anècdota amb algun d'ells?
Amb cadascun tinc una anècdota diferent, jo m'ho prenc tot com un aprenentatge. Tracto d'aprendre de productors, artistes amb els quals admiro, des del Damon [Albarn], fins a Marshmello, Cypress Hill, Pity Álvarez. Amb cadascun tinc una història diferent a l'estudi que m'emporto al cor. Jo em sento un alumne miro d'aprendre.
El teu pare, Pedro Peligro, ha estat una gran influència, però també el teu avi era músic, Yamandú Palacios. Com valores haver crescut en una família de músics i com creus que t'ha ajudat?
Jo sento que tot el que soc i el que faig i el que represento ho dec a la meva família. Tant a la meva part paterna com materna… Els meus avis, els meus oncles, les meves tietes de part de la meva mare, de part del meu pare estan ficats en l'art d'alguna manera, directa o indirectament, llavors si no fos per aquesta família, per aquesta criança jo no seria qui soc avui dia així que els ho dec tot a ells.
Tot el que soc, el que faig i el que represento ho dec a la meva família
A rapejar se n'aprèn o hi ha d'haver alguna cosa innata? Què li diries a un noi o noia que vulgui començar a rapejar?
No, jo crec que també s'aprèn, primer ha de cridar-li, hi ha d'haver-hi aquesta admiració cap a la música, cap a la poesia, per voler dir alguna cosa i com tot s'aprèn, es perfecciona, la disciplina és clau. També hi ha d'haver un amor. A mi em venir una mica innat això de créixer dins del hip-hop, però crec que es pot adoptar i aprendre.
Vas començar molt jove, com es gestiona la fama als 18 anys (que és l'edat que tenies, crec, quan vas fer la sessió amb Bizarrap)?
I vaig anar de mica en mica, sento que la fama i la posició van anar creixent a poc a poc. Llavors vaig començar a entendre-ho i a bregar amb això, no em va canviar la vida d'un dia per a un altre. Així que sento que això em va ajudar molt, però les coses, les realitats van canviant, el teu dia a dia canvia molt i mentre tu tinguis els seus focus i el teu objectiu clar, crec que res d'això pot aturar l'art.
Què significa per a tu Eminem i què Daddy Yankee? Rap, reggaeton o tots dos?
Bé, Eminem és una mica la primera porta cap al freestyle per a molta gent de la meva generació i un representant del hip-hop mainstream, global, per als 2000, així que ens va arribar molt fort. Daddy Yankee per a mi, dins del seu gènere, que és el reggaeton, va representar molt la música urbana a Llatinoamèrica, una manera de veure, de vestir-se, de rapejar, de representar, i va crear també, juntament amb altres participants, un gènere molt, molt important per a Llatinoamèrica. Però crec que si li preguntes a Yankee, també et dirà que ell va començar amb el hip-hop i que també té un background raper, així que jo el considero un raper.
“Te guste o no te guste somo' el nuevo rock and roll”. La música urbana ara és la música de la joventut, però aquesta frase ja té un temps, continues pensant així?
Cent per cent i sento que això es va renovant, que ara hi ha noves veus, que continuaran apareixent nous artistes, i, al cap i a la fi, per a mi no hi ha res més rock and roll que representar el poble, la societat de la gent que no pot parlar, així que amb aquesta frase em referia a això i sento que és cap on evolucionarà sempre amb els nous artistes.
