[title]
De novembre del 2024 a juny del 2026. Aquest és el temps que ha durat l'última etapa d'El Molino, marcada per la voluntat de proporcionar una experiència exquisida als espectadors amb concerts de jazz, espectacles d'humor i la possibilitat de veure artistes internacionals de prop. Les butaques, les tauletes rodones, la llum tènue i els còctels i els platets servits pel Jok, clarament inspirats en els clubs de jazz de Nova York, han convertit la sala del Paral·lel en un espai singular durant aquest últim any i mig, però tot això s'acaba aquest mes.
La gestió per part de Barcelona Events Musicals (la promotora del Cruïlla), amb Víctor Partido com a director, s'extingeix per un problema d'insonorització que, fins que no se solucioni, fa inviable el projecte tal com estava dissenyat. El 27 de juny, els humoristes Oye Sherman i Andrés Fajngold seran els encarregats del xou final d'aquest equipament municipal. "No farem res especial, l'espai és molt emblemàtic i és millor que es vegi com un punt seguit que com un final", diu Partido.
Últimes actuacions
No hi haurà festa de comiat, doncs, però sí que podeu aprofitar per anar-hi per última vegada (o primera si encara no ho heu fet mai). Aquest mes de juny encara hi podeu veure Jazz Magnetism feat Mabreezee & Eudald Payés (sí, el germà de la Rita Payés), el dia 5; el pianista italià Mattia Vlad Morleo, el dia 6; l'ex Txarango, també pianista i cantant Sergi Carbonell, el 12; el guitarrista veneçolà Juanma Trujillo, el 19; i el debut en directe d'Abril Ndjel, que hibrida la tradició mediterrània amb la de Camerun i presenta l'EP La moreneta.
Un bon balanç
Malgrat el final abrupte, que passa per unes obres que no tenen encara termini, Partido creu que "l'experiència general ha sigut molt bona". Durant aquest temps han aconseguit una afluència d'espectadors molt estable, d'uns 150 assistents per espectacle, "fregant sempre el sold-out", que suposa 180 espectadors. També pensa que el projecte s'hauria acabat consolidant si hi hagués hagut una tercera temporada. Però si et dediques a "les músiques minoritàries", diu el director, has de poder obrir de 20 a 4 h, "sinó el model de negoci trontolla". Ha sigut l'obligació de tancar a les 23 h el que els ha fet desistir, "de mutu acord", assegura Partido.
Durant aquesta etapa, han passat pel Molino noms del jazz, la música llatina i l'avantguarda amb tan de prestigi com Kenny Garrett, Elíades Ochoa, Eric Truffaz, Roberto Fonseca, i fins i tot del pop, com Russian Red (que hi acaba de fer una residència) i Elefantes. Tot això amb uns preus força assequibles i una sensació de proximitat que només s'aconsegueix en sales més petites. Veurem què depara el futur a El Molino, un cop s'hagin fet les obres i la gestioni algú altre. De moment, aneu-ho a veure mentre hi sou temps, l'experiència és prou singular i val la pena!