[category]
[title]
"El flamenc mai ha estat un art de l'elit, sinó de persones al marge, i les bruixes eren dones excloses de la societat que a més tenien a veure amb el misticisme", explica al guitarrista Jero Férec sobre el nom de La Brujas Flamenco Club. I és clar, el misticisme té a veure amb "el duende, la connexió entre els artistes i les sensacions que transmet al públic, en el flamenc no cal entendre les lletres sinó el sentiment, i això té un valor espiritual".
És amb aquest ànim que ens endinsem a la cova que amaga un magatzem amb història–més de 300 anys– del carrer de la Mercè, 31, al Gòtic, un espai de pedra antiga que, a mesura que baixes escales, t'aïlla del brogit d'un barri pressionat. Es tracta d'un projecte cultural autogestionat per una associació de veïns que busca tenir un impacte positiu, "una alternativa al turisme massiu", que va obrir a principis d'any.
Amor i cura pel gènere
Férec és un anglès amb accent andalús que toca la guitarra flamenca des dels 7 anys (els pares eren molt aficionats a la música). La penya de Londres, el tablao londinenc La Costa Dorada, els 18 anys a Madrid i des del 2015 a Barcelona, on funda el grup Flamenco Queer... Tot aquest background és el que aporta el Jero a Las Brujas, on es respira l'amor i la cura que procura al gènere.
La planta baixa acull exposicions d'artistes locals i classes de guitarra, de cajón i de tablao ("per a persones que ja han estudiat flamenc"). Han començat, també a fer el Mercaíllo flamenc, alguns diumenges "potser una vegada al mes", on trobareu "marques locals de joieria, complements, roba flamenca nova i de segona mà i actuacions".
Un tablao en petit comitè
L'experiència completa, però, s'ha de viure a sota, al soterrani, inspirat en "l'ambient màgic de les coves del Sacromonte", de "Graná", com diu ell. És un espai petit, per a 25 persones, que seuen al voltant del tablao i viuen el cante, el ball i la guitarra a escassos centímetres dels artistes, amb so natural, sense microfonia. Això passa cada divendres a dissabte. La sessió, que costa 20 euros, arrenca a les 20 i acaba a les 21 h, però obren portes un quart d'hora abans.
Abans de començar es fa una presentació històrica del flamenc a Barcelona i de les palmes. Sí, hi ha gent que, encomanada per l'emoció del moment es posa a picar de mans i, és clar, no s'ha de fer. "La intenció és bona, però les palmes són un instrument i al flamenc no hi ha assajos, hi ha codis", i les palmes són una part important d'aquests codis. Picar de mans "es considera una manca de respecte, si no t'han convidat a l'escenari, però no volem podar cartells renyant a ningú, la millor manera és explicar-ho al públic i oferir-los alternatives com els oles i els jaleos".
