[title]
El passat 8 de gener la Kelly Arrontes carregada amb els acrílics, una escala i uns quants papers va entrar a l'edifici del Parc Científic de Barcelona disposada a pintar ni més ni menys que un mural de 125 metres. Després de guanyar el concurs obert que va organitzar la institució, la Kelly no perd el temps i d'una forma metòdica va omplint de color i relleu el passadís que connecta els dos edificis del PCB.
La Kelly Arrontes, que des de ben petita té clar que la seva vida és la pintura, no li tem a res i no és d'estranyar tenint en compte que la vida no li ha posat gens fàcil per poder-s'hi dedicar. La seva lluita amb una vista reduïda comencen des que té ús de raó, ja que neix amb una miopia magna congènita que no li permet disposar del 100% de la seva visió. Amb 17 anys i després d'un accident, la seva vista queda greument perjudicada quedant-se amb una visió residual del 15%. Aquest episodi li suposo el seu primer gran escull en la seva carrera, haver d'abandonar la pintura figurista i retrat, tot i que amb el pas del temps va aprendre a "pintar dels records de quan tenia més visió". Aquesta prodigiosa memòria fotogràfica ha donat fruit a fidels retrats que avui exposa orgullosa. La Kelly no sap el que és rendir-se i ho torna a demostrar el 2014 quan un altre accident la deixa solament amb el 9% de la visió. Una vegada més l'art és el seu major repte a la vegada que la seva salvació.
Ara afronta el mural del Parc Científic amb il·lusió i conscient que ho ha aconseguit com artista i no com 'artista cega', que és com l'acostumen a presentar. En aquest cas, el jurat no sabia que era una artista invident quan van seleccionar la seva proposta. "Jo era artista molt abans que cega" deixa anar orgullosa mentre observa el mural que té prevista acabar a finals de febrer. Una vegada més la Kelly no firmarà solament una obra d'art sinó que amb la seva tenacitat i valentia firma una d'aquelles històries que s'han de conèixer perquè són verdaderes lliçons de vida. Comencem a veure la vida d'una altra manera?
