[category]
[title]
Quan entres a ÚNICO, et reben dues plates daurades. En una, hi ha una pila de fulls on, per un cantó, et demanen que escriguis el nom de tres arquitectes. Al revers del mateix full, hi posa: “Ara, escriu el nom de tres artesans”. La segona safata et permet xafardejar les respostes del públic que ha visitat la galeria i adonar-te que una de les preguntes és més fàcil de respondre que l’altra. Le Corbusier, Gaudí, Calatrava, Norman Foster… i a l’altre costat: silenci. Com es diuen les persones que han fet els vidres de les nostres finestres, les taules on treballem o les baranes del nostre balcó?
Hi havia un moment de la història en què l’arquitectura i l’artesania anaven de bracet: “Gaudí va concebre la Sagrada Família pensant en les ceràmiques d’Antoni Cumella”, exemplifica Victoria Pont, responsable de la programació cultural de la Galeria ÚNICO. Però el món ha canviat molt des del modernisme, i la nostra relació amb l’artesania també. Per això, aquesta galeria del Poblenou es va proposar exposar peces d’artesania fetes per creadors de casa nostra que treballen amb la ceràmica, la fusta o el tèxtil, i vincular-los a estudis d’arquitectura de renom.
Però, d’on neix aquest projecte? ÚNICO és un projecte impulsat per la signatura ICÓNICO, una empresa especialitzada en aixeteria de bany i cuina orientada a arquitectes, interioristes i professionals del sector. Ara fa un any van decidir ampliar horitzons i obrir un showroom al 22@ de Barcelona (C/Pallars, 85) que també fos una galeria. En comptes d’una galeria d’art, han obert una “galeria d’artesania i arquitectura”, que és la cara visible d’ÚNICO, el seu projecte cultural que connecta el món de l'arquitectura contemporània amb els oficis tradicionals, l'art i l'artesania, com ceramistes, forjadors, ebenistes o artesans del paper.
En aquest espai s’hi programen exposicions temporals com Arquitectura | Oficis, una mostra que, en el marc de la Capitalitat Mundial de l'Arquitectura UNESCO 2026, presenta vuit col·laboracions exclusives entre despatxos de referència com RCR o Bofill i tallers artesans. Gràcies a aquesta exposició, podem veure què passa quan els arquitectes i els artesans treballen conjuntament, per exemple, quan un restaurador com Daniel Moré treballa conjuntament amb l’estudi Batlleiroig per retornar l’esplendor a les butaques del Teatre Principal, que els arquitectes estan rehabilitant.
A la sala d’exposicions també hi ha una televisió que connecta en directe amb La Fàbrica de Bofill Taller d’Arquitectura, on s’exposa una col·laboració que ÚNICO ha fet possible entre els arquitectes i el ceramista Jan Madrenas: es tracta d’un canaló ceràmic concebut com una instal·lació que juga amb el color, la geometria i el recorregut de l'aigua, pensat per recollir l’aigua de la pluja. O una gran pèrgola tèxtil per generar ombra en una antiga fàbrica que RCR Arquitectes està rehabilitant i que ha estat dissenyada per l’artesana cistellera Idoia Cuesta.
La mostra, que es podrà visitar fins a finals d'any, posa el focus en el diàleg entre la pràctica arquitectònica, els materials i el saber fer dels oficis tradicionals, però no se centra únicament en el resultat de l’artesania. Diverses televisions al final de la sala expositiva ens ensenyen el procés de creació artesanal i de col·laboració amb els arquitectes, recordant-nos el valor d’allò que ha ideat l’ull humà i que ha estat fet amb el treball manual. No és estrany que arquitectes i dissenyadors vulguin relacionar-se cada vegada més amb artesans: més d’un segle després de la fi del modernisme, la intel·ligència artificial ha tornat a fer sospitar de les línies rectes, la simetria i la perfecció. Ara busquem humanitat en allò que consumim, i espais com ÚNICO ens conviden a posar-hi remei coneixent els noms i cognoms dels artesans de casa nostra.
