4 raons de pes per veure ‘La Favorite’ al Liceu

Donizetti, d’igual manera que Verdi, és un compositor plenament romàntic per l’elecció dels temes de les seves òperes, moltes vegades triades a partir d’obres de teatre populars del seu moment i que regiraven entre l’ampli ventall de les llegendes i els fets de l’època medieval, que al romanticisme es va posar molt de moda. Ara bé, no oblidem que el seu llenguatge musical és purament belcantista. En aquest marge temporal s’ha d’entendre 'La Favorite', que no només és un triangle amorós –entre el rei Alphonse XI de Castella, la seva amant Léonor de Guzman i el seu rival Fernand–, sinó que té aquesta solemnitat i misteri dels temps antics. És una història ambientada en els anys de la Reconquesta dels regnes cristians de la península ibèrica, i per tant en va plena de dames delicades, cavallers entregats i juraments d’honor. No es pot ser més romàntic.

Una cosa que passa amb certes òperes amb una llarga trajectòria és que, en la actualitat, no sempre les escoltem i veiem de la manera en que els seus compositors i llibretistes les van plantejar. De vegades es fan talls, es treuen àries que es consideren que no aporten res a l’acció, es llima la seva dimensió teatral retallant diàlegs. Però l’experiència de l’òpera ha de ser plena, i no mutilada, i en el cas de 'La Favorite', al Liceu la veurem en la seva versió original. És a dir, en comptes de la traducció italiana del llibret, que és la més habitual, l’escoltarem en francès, que és com Donizetti la va estrenar, i que sona encara millor que la segona versió, més popular però menys fidel.

'La Favorite' és una òpera belcantista, i per tant requereix veus d’una qualitat màxima, que li donin a cada nota i cada paraula la textura del cristall transparent. Hi ha àries i duets d’una gran complexitat, que requereixen cantants amb agilitat, tècnica, passió i comprensió profunda dels afectes dels personatges, i en aquest sentit el repartiment és excel·lent i equilibrat. En les dotze representacions previstes hi haurà tres mezzos per al paper de Léonor –Clémentine Margaine, Eve-Maud Hubeaux i Daniela Barcellona–, dos tenors per fer de Fernand –Stephen Costello i Michael Spyres–, i dos baixos que es ficaran en la pell del rei Alphonse, Markus Werba i Mattia Olivieri. Veus fiables i del més alt nivell.

Com moltes de les òperes de Donizetti i de la primera meitat del segle XIX, 'La Favorite' és com una muntanya russa d’emocions musicals, amb constants aparicions d’àries líriques, 'cabalettas' frenètiques, duets i aparicions magnífiques del cor, escena rera escena. En aquest sentit, 'La Favorite' no dona gaire respir, cada moment és magnífic i compta amb algunes de les millors àries de tota la producció de Donizetti, com 'Ange si pur'. En definitiva, el públic aficionat al bel canto tindrà una de les exhibicions més completes del gènere, i el públic que es vulgui iniciar en l’òpera tindrà una obra d’accés fàcil i resultats sempre satisfactoris. Tots sortim guanyant.