[image]
[title]El teu cap et fa fer hores extres, la teva parella t’insisteix a anar a sopars que no et venen de gust i els anuncis t’inciten a estar més prim i ser més jove... Quantes vegades has accedit a fer alguna cosa que en realitat no volies fer per la por de dir no?
Vivim en la cultura de la complaença; les dones han de ser esveltes, ben depilades, lleugerament maquillades i encantadores i sol·lícites; els homes, forts, robustos, quasi halterofílics i sempre disposats a tenir sexe i esbatussar-se per demostrar la seva virilitat. I és que vivim una època de col·lapse fruit de la imposició social; mai abans s’havia esperat tant de cada individu. Ser la dona o l’home que esperen que siguis, no decebre els amics, la família, el cap. Els nens encara no saben què volen ser però ja saben què s’espera d’ells.
I ja n’hi ha prou. Ja n’hi ha prou d’acotar el cap i dir sí a tot. Nosaltres diem no. Diem no i ho fem clar i alt: no al masclisme, no a Donald Trump, no a dir que existeixen persones il·legals, no a l’homofòbia, no a la transfòbia, no a salpebrar el nostre temps lliure d’hores extres, no als sís incondicionals i no a tot allò que creiem injust. Perquè dir no, a vegades, és més positiu que dir sí. Tot sovint, dir no és més complicat que accedir. Però, també tot sovint, un no a temps ens ajuda a construir i reformular situacions que haurien de canviar.
Ens unim en aquesta genuïna croada per recuperar el nostre dret a dir que no. Un no serè, racional, alt, clar i reflexiu. Un no que, en definitiva, vol emfatitzar que som crítics, que ho tenim clar, que lluitarem contra allò injust, que volem un mon millor i, el més important, que estem disposats a aixecar el cap i canviar- lo. La generació més preparada de la història també ho està per plantar cara a tot allò que no li agrada i dir no. Dir no a convertir-nos en tot allò que sempre hem detestat, dir no a viure arrossegats per una marea d'inèrcia. El NO de les grans coses, però també el NO del dia a dia, el que sovint costa tant de dir.
