[image]
[title]La ruta comença amb la visita de la Casa Comalat, de Valeri i Pupurull, que es distingeix per la singularitat de tenir dues façanes. La principal (Diagonal, 442), es caracteritza per uns dotze balcons de pedra curvilinis, ornamentats amb una reixa de ferro forjat, mentre que la façana posterior (Còrsega, 316) es més radical i està policromada de colors que recorden un arlequí.
Quasi a la vorera oposada de la Diagonal hi trobem l'ombrívol Palau Baró de Quadras, de Puig i Cadafalch, que acull l'espai d'exposicions de la Casa Àsia i també també molt a prop la Casa Terrades (Diagonal, 416-420), coneguda com la Casa de les Punxes, per les seves torres acabades en punta i gablets. Fixeu-vos que van construir-se entrades i escales individual per cadascuna de les tres filles de la família.
Tombem a l'alçada del carrer Girona i baixem pel carrer Mallorca fins el número 302, on hi ha la Casa Dolors Xiro, una fantasia de Barenys i Gambús. Al seu costat hi ha dues obres mestres de Domènech i Montaner, la Casa Josep Thomas (n. 291) i el Palau Ramon de Montaner (n. 278).
Retrocedim uns metres i baixem pel carrer Roger de Llúria. Al número 80 hi trobem la Casa Villanueva, de Fossas i Martínez, de teulada puntiaguda, i davant, al número 82, la Casa Jaume Forn, de Granell i Manresa, caracteritzada pels seus vitralls. Baixem alguns metres, fins el número 85, per veure la botiga de comestibles Queviures Murrià, amb decoració de Ramon Casas. A la nostra dreta, al número 74, podem veure també els vitralls i la decoració d'inspiració floral de la Farmàcia Argelaguet, una de les moltes farmàcies modernistes de la ciutat. Tornem a retrocedir uns metres fins a la cantonada, i girem a la dreta cap al carrer València. Tres illes més tard, al número 339, ens sorprèn la Casa Manuel Llopis i Bofill, de Gallissà i Soqué. La façana, de Josep Maria Jujol, és una barreja de maons i esgrafiat blanc. Les torretes d'estil neomudèjar, les ceràmiques i les formes d'ull de pany recorden l'Alhambra de Granada.
Tornem enrere i ara girem al carrer Girona on trobem, al número 86, la Casa Isabel Pomar, de Rubió i Bellver. Aquest edifici és com una excèntrica estella que sobresurt de la paret i s'escorre en un pinacle neogòtic. Al primer pis, de maó vermell llampant, hi destaca la galeria esgraonada. Aquest edifici contrasta amb la sensació d'amplitud de la Casa Jacinta Ruiz, de Viñolas i Llosas, al número 54. Les galeries de vidre són un element característic de les cases modernistes, però en aquest cas sobresurten i li proporcionen un efecte tridimensional.
Més avall, girem a la Gran Via i trobem la Farmàcia Vilardell (al número 650), una altra extravagant farmàcia modernista, i en el 658 l'elegant Casa Ramon Oller, de Salvat i Espasa. Des d'aquí girem a l'esquerra, baixem per Pau Claris i tornem a girar al carrer Casp. Al 22 hi trobem la Casa Llorenç Camprubí, de Ruiz i Casamitjana, que destaca por un deliciós i complicat treball de pedra esculpida, encara que la veritable meravella la trobem al número 48, la Casa Calvet de Gaudí. A primera vista sembla convencional, però si l'observem atentament veure els seus trets representatius: les columnes que flanquegen la porta i la tribuna, que al·ludeix les bobines de fil que utilitzava el propietari a la seva pròpia fàbrica tèxtil, i els treballs de ferro forjat representen una massa de bolets envoltada per flors de pedra. A la mènsula situada sota la tribuna, l'escut d'armes català s'entrellaça amb la "c" inicial de Calvet.
