El Festival de Poesia d’enguany, que tancarà el Barcelona Poesia 2016 vol reflectir una situació malauradament generalitzada al nostre món: la de moltes persones refugiades que han hagut de fugir dels seus països i cercar asil a causa de les seves idees, de la seva veu, de la violència que tot ho destrueix, d’una no-vida que les ha obligades a deixar els seus i casa seva. L’any 2015 va ser el de la commemoració del centenari del genocidi armeni, una tragèdia històrica encara no prou reconeguda. I en aquest 2016 ens continuem estremint veient imatges de famílies senceres obligades a superar filats espinosos i creuar el mar en barques precàries. En aquesta 32a edició del Festival hem volgut reivindicar la figura del poeta desplaçat, i hem convidat poetes a qui se’ls ha intentat estripar els versos, poetes que carreguen amb la persecució i l’exili, perquè dalt de l’escenari del Palau de la Música Catalana puguin fer sentir la seva veu.
El poeta iranià Mohsen Emadi, obligat a deixar el seu país l’any 2009 després del cop d’estat de la milícia iraniana; la destacada escriptora i activista cultural libanesa, Joumana Haddad; la poeta armènia Violeta Grigoryan, nascuda, però, a Teheran; l’avui premiada poeta i novel·lista Easterine Kire de Nagaland, un remot estat del nord-est de l’Índia on la seva llengua i cultura estan amenaçades. A aquestes quatre potentíssimes veus, s’hi afegirà una de les veus més imprescindibles de la poesia catalana més jove, Mireia Calafell, i un dels grans de les lletres castellanes, Francisco Brines.
En l’any de la commemoració del setè centenari de la mort de l’escriptor i pensador Ramon Llull, els seus versos d’amor místic també esquitxaran el Palau de la Música en persa, àrab, armeni, tenyidie, castellà i en el seu català original. El destacat violinista Joel Bardolet passarà la clau perquè no vulguem sortir de la sala de concerts i per primer cop, en aquesta nit poètica, la dansa vestirà l’escenari amb els moviments dels reconeguts ballarins de Mal Pelo.
