Barcelona Top 10: Indrets lletjos

És una pena, però no hi ha per on agafar-la. Ni tan sols quan està ocupada per tendes, millora. Entre l’edifici d’El Corte Inglés, el de l’FNAC, les parades dels busos turístics i l’escultura del Subirachs, que ja no va poder fer res per arreglar-ho, tenim un bon nyap en ple centre.

Com a mínim, aquest llogarret de ficció queda amagat dins de la muntanya i s’ha convertit en un lloc d’oci que n’ha fet oblidar la voluntat pedagògica. Ara bé: només la idea de fer un parc temàtic de les regions d’Espanya fa agafar urticària. La realització, ni esmentar-la!

També sembla un parc temàtic, però de malalties. Tot i la qualitat humana i professional dels qui hi treballen —fa poc ho he comprovat—, la bellesa arquitectònica hi brilla per la seva absència. Els edificis no estan conjuntats ni per casualitat i accedir-hi és tot un maldecap.

Mira que és lletja, i encara més si la comparem amb l’Estació de França, amb la seva volta forjada. La de Sants sembla un aeroport amb pretensions, però sense pistes d’enlairament ni botigues chic. Damunt, la plaça del davant no hi ha qui l’entengui, de desaprofitada com està.

D’acord, la sorra molesta perquè es fica entre els dits, però, substituir-la per ciment? Horror! Això és el que passa en aquest racó de mar transformat en piscina, amb ni una miserable ombra: els arbres raquítics no han pogut créixer enmig d’unes graderies que ningú no fa servir.

S’ha intentat millorar-lo amb els parcs, el llac, l’espai de jocs per als nens, però la realitat és que el turisme massiu s’ha imposat i ara en lloc d’un barri sembla un mostrari de botigues de records. Si Gaudí alcés el cap, es tornaria a fer atropellar per un tramvia.

Ens encanta, però ens recorda que hi ha obres que necessiten el seu temps de maduració. Potser ara les veiem lletges i en el futur uns faran cua per visitar-les. Si la casa dels Milà la coneixem amb aquest nom és per la mofa que en van fer els barcelonins de l’època i, ara, mira-te-la.

Sobretot aquells que són enmig del carrer amb les motos, els senyals de trànsit, les parades d’autobús, els plàtans... vaja, que no hi ha per on passar. Quan els van plantar, van dir que una cara seria per a informacions per als ciutadans i l’altra, per als anunciants. Encara riem.

És el més lleig de la ciutat: que hi hagi tanta casa abandonada o a mig fer, i tanta gent sense casa o a mig pagar-la. Mireu les carcasses dels edificis al Poblenou. Qui va dir allò que no hi ha estètica sense ètica? Doncs, això, apaga y vámonos. Ah, ho va dir el Valverde.

La idea d’allargar la Rambla per sobre del mar era bona i sorprenent, però, per anar on? Que no resultava que els barcelonins havíem donat l’esquena al mar i el volíem recuperar? Doncs el que hem recuperat són superfícies comercials, cinemes comercials, oci comercial... i el mar? El què?