La rebel·lia és inherent a l'ésser humà. Diuen que les regles estan per trencar-les, i aquests deu joves d'ara i de temps passats, fins i tot de la ficció, ens diuen que lluitar per allò que es creu just ens fa lliures.
Als catorze anys no se li va acudir res més que demanar a uns supermercats que etiquetessin en català. On s’és vist? El van acusar de terrorista i va haver d’anar a l’Audiència a dir que era espanyol. S’hi va negar. Algú li devia dir que vivia
en una democràcia. Quin engany!
Qui tampoc no s’ho creu és aquest activista antisistema que el 2008 va aconseguir ‘reapropiar’ 492.000 euros de 39 entitats financeres per denunciar el capitalisme salvatge. Instem que no se’l conegui com ‘el Robin Hood dels bancs’ perquè és ridícul. Ell vola més alt.
El jove poeta maleït per excel·lència no podia faltar en aquest top de joves rebels. Encara que sigui francès, ja és
universal perquè continua inspirant rebels d’arreu, tot demanant-los que: “Tranquils, destrossin amb els seus socs
el jou que pesa sobre l’ànima i el front del món”. Ens inspira
en la lluita.
Qui també està feta una poeta (sense permís dels clàssics) és aquesta noia de Salt que crida en contra de l’'establishment' a força de rap. Les rimes consonants i amb molts insults funcionen, en la línia: “Ei, cabró, surt al balcó!”... Pobre Rimbaud, però el hip-hop, rebel, ho és.
Una de les ànimes de Femen. Aquí encara no en tenim cap de destacada, però sí que hi ha una pàgina de Facebook de Femen Catalunya. S’hi pot llegir: “Els nostres pits nus són les nostres armes, surt, despulla’t i guanya!”, o com dirien els rimaires: “Visca el mugró en rebel·lió!”
Tota família ha de tenir una neboda rebel. Potser encara no
és de Femen, però si les coses van per on tot indica, aviat no
ens tocarà altre remei que acompanyar-la a Londres a avortar. Ella pot ser la nostra rebel particular, la que ens
informa de tot el que s’està coent en la lluita.
Ens referim a la que va baixar la Font del Gat i va conèixer un soldat, destacat precedent de les nebodes i Femens d’aquest món. Noies amb els ulls vius. És clar que la interpretació metafòrica de les figues de moro, més val deixar-la per a filòlegs més preparats per als dobles sentits.
Durant la Guerra del Francès, un noi va aconseguir foragitar l’enemic tocant el timbal. Amb el ressò provocat per la muntanya de Montserrat, els francesos van pensar que els atacava un exèrcit. Malauradament, del timbal al 'drone', ja es veu que la indústria de matar ha evolucionat una barbaritat.
És japonès però aquí l’hem conegut parlant català. Els seus poders van més enllà que el simple so d’un timbal. Aquí del que es tracta és de trobar unes boles que atorguen dons especials i així es pot guanyar, no els soldats francesos del XIX, sinó els dolents de l’univers. No ens estem de res!
L’Horacio Martos i l’Andrés Bou no sabem si de nens volien ser Son Goku, però sí que de joves han muntat una empresa de jocs informàtics al Poblenou que s’ha convertit en la quarta europea del sector. Rere les aparences de bons nois, els seus exèrcits virtuals inspiren rebel·lions.
Discover Time Out original video
