Camille

Pierre Lemaitre
Trad. Albert Pejó. Bromera.
296 pàg. 18,95 €

Violenta i a estones angoixant. Així és Camille, l’última entrega de la sèrie del comandant de la Brigada Criminal Camille Verhoeven, a qui el seu metre 45 d’alçada no l’impedeix ser un policia tenaç i resolutiu. En aquesta ocasió, Verhoeven ha de trobar l’atracador d’una joieria de París que ha propinat una brutal pallissa a la seva companya Anne Forestier, que es trobava en el lloc dels fets. Aquest violent inici, descrit per Pierre Lemaitre amb una freda i precisa meticulositat, és el punt de partida d’una trama que passa en tres dies, i que ens manté en tensió des de la primera pàgina. L’autor francès desenvolupa una història a contra-rellotge, en què totes les peces van quadrant mica en mica, i en la que destaca, un cop més, la complexa figura de l’investigador, implicat en un cas que l’afecta personalment. Com acostuma a passar en les bones noveŀles policíaques, res és ben bé el que sembla. El llibre ens reserva més d’una sorpresa. Entre elles, la brillant idea de Pierre Lemaitre de narrar en primera persona les accions i reflexions del brutal atracador, cosa que ens obliga a posar-nos en la pell d’aquest home metòdic i hiperviolent. És un més que notable final per una tetralogia policíaca que se’ns queda curta. Només cal esperar que Pierre Lemaitre s’ho repensi, i que arribi el dia en què es despengi amb un cinquè volum