Tot el que cal saber de la celebració dels 50 anys de la Fundació Miró!

Pintar també pot ser fer poesia, depén de com ho mirem, i encara més si el text s'integra en la pintura. L’exposició inaugural que marca el to de l’any de celebració fa un repàs de la trajectòria de la Fundació i es titula La poesia tot just ha començat. 50 anys de la Miró (disponible de l’11 de juny al 6 d’abril de 2025), extret d’un vers de Joan Maragall, poeta profundament admirat pel pintor.

El mateix Miró també va escriure poesia, i en el seu anhel d'"assassinar la pintura" aplicava la lírica a la tela. "Intento aplicar colors com paraules que formen poemes, com notes que formen música", va dir. 

L’artista pretenia renovar el llenguatge plàstic, qüestionant els codis establerts, i per fer-ho va explorar l’ús de la poesia en clau visual com a eina de ruptura.

Dividida en set àmbits, la mostra recorre la història i evolució de la Fundació, des dels seus orígens fins a l’actualitat, amb una mirada que també es projecta cap al futur. El relat inclou documents d’arxiu, imatges i obres clau, però també propostes contemporànies creades expressament per quatre artistes locals a partir del fons documental del museu.

Si l’exposició inaugural explora el món de la poesia en l'obra de l'artista, la proposta de la tardor del 2025 gira la mirada cap al món: als Estats Units. Miró i els Estats Units traça un diàleg entre l’artista català i figures clau de l’escena nord-americana com Louise Bourgeois, Helen Frankenthaler, Jackson Pollock o Mark Rothko. Una exploració d’influències creuades, de ressonàncies formals i conceptuals, i d’un context —el nord-americà— que va ser decisiu per a la projecció internacional i l’evolució artística de Miró. Pintures, escultures, gravats i materials d’arxiu provinents de col·leccions americanes i europees s’apleguen en una mostra que vindrà acompanyada d’una publicació amb aportacions d’especialistes reconeguts.

La celebració culminarà al març del 2026 amb una reordenació a fons de la Col·lecció Miró. No serà només un canvi d'ordre, sinó una nova manera d’apropar-se a l’obra: menys cronològica, menys formal, més propera als processos i intuïcions de l’artista. La col·lecció continuarà desplegant-se dins els espais dissenyats per Josep Lluís Sert, però s’hi afegirà una novetat significativa: la reobertura del Jardí dels Xiprers. Preparats per tota aquesta explosió d'art?

Mig segle de vida cal celebrar-lo en gran! Pensat en l’origen del projecte però fins ara inaccessible al públic, el Jardí dels Xiprers s’integrarà en el recorregut de la Col·lecció i recuperarà la seva funció original com a part del diàleg entre arquitectura, paisatge i obra. Ara, podreu veure Miró des de l'interior i des de l'exterior!

Podeu aprofitar l'aniversari per veure l'obra de Miró en un temple que és la concreció arquitectònica del desig de l'artista: un lloc invitador al debat, l’experimentació i la convivència entre disciplines, envoltat de natura i obert al públic. Situada al cor dels jardins de Montjuïc, la Fundació Joan Miró és una creació conjunta de l’artista i de l’arquitecte Josep Lluís Sert. Construïda entre 1972 i 1975, que aspirava, des de l'inici, ser un centre viu per a l’art contemporani. 

Sert, seguidor de Le Corbusier i inspirat en la Mediterrània, va dissenyar un conjunt de volums blancs elàstics —com si formessin un petit poble— articulats al voltant d’un pati central amb olivera, elements exteriors i terrasses que miren cap a la ciutat i la costa. Contemplareu a un dels grans exponents artístics del nostre país en un espai meditatiu, rodejats de verd, cel i mar per tot arreu. Tot un privilegi!