Darrere de ME LATA hi ha una parella que es manté en l’anonimat –“perquè el que és important és allò que fem i no nosaltres. I perquè no deixa de ser un acte il·legal”, ens diuen–, i que fa quatre anys que van començar a deixar-se notes d’amor amb les llaunes com a còmplices. “Vivíem al Raval, que està ple de lateros i llaunes buides per tot arreu. Vam aprofitar el que teníem a l’abast. Si vivíssim a la selva potser hauríem pintat amb cocos”, riuen. Del Raval van passar a omplir de missatges positius, lletres de cançons, poesia i dites el Born, la Barceloneta, Gràcia i també han fet “excursions” a Girona, Mallorca, París i Londres. Si heu vist llaunes a Montpeller o Tel-Aviv no són de ME LATA, és que també els hi han sortit imitadors.
Venen de les Belles Arts i de l’street art i amb aquestes instal·lacions s’han anat influenciant l’un a l’altre. “No volem perdre el rotllo que ens dona el carrer de diversió i adrenalina”, afirmen. No obstant això, han fet el salt a una galeria d’art, però han escollit una que els hi escau de meravella. “És una galeria que entén l’art urbà i que engloba tot tipus de moviments, abstracte, escultura... i dona suport als artistes joves. A més que et fan sentir part de la família”, ens expliquen. 'Cómo decirte otra vez te quiero', a més de ser un dels seus primers missatges, és el nom escollit per a l’exposició, que estarà oberta del 28 de novembre al 6 de gener i on trobareu més de 50 instal·lacions fetes amb llaunes i també escultures.
Un treball que no té els components de llibertat i de sorpresa d’actuar al carrer, on la gent mai sap on apareixerà una de les peces de ME LATA, però que sí que els permet fer un altre tipus d’instal·lacions que el carrer no admet. “Sabem que aquesta incursió a la galeria pot semblar contradictòria, però és un pas important per a nosaltres. Quan exposes en una galeria, el que fas comença a considerar-se art i és una sensació molt gratificant”, ens asseguren. “Com que estem fent obra per ser venuda, busques la perfecció i pots perdre l’espontaneïtat del carrer, i també corres el risc que la compri algú que no tingui res a veure amb la nostra forma de vida”, afegeixen, “però estem nerviosos, és un moment molt emocionant per a nosaltres, ens permetrà també respondre als encàrrecs de la gent i el que és més important, tenir un coixinet per poder seguir pintat junts”. Si això no és amor en estat pur...
