De publicitat a peces de col·leccionista. Obres d'art icòniques que expliquen part de la història del país. No sabem si d'aquí a mig segle la publicitat actual també ocuparà vitrines de museu! 'El boom de la publicitat. Reclams de llauna, cartró i rajola. 1890- 1950' recull més de 250 peces de la Col·lecció Mateu Llinàs i Audet i del Museu de Manises de València, que posaran nostàlgics als més grans i aproparan els més joves a una forma artística de fer publicitat i a unes tècniques que van ser punteres a l'època, com la cromolitografia, els cartells bidimensionals de llauna i cartró, la ceràmica i els showcards o displays, que eren figures retallades a mida real.
La mostra s'ha organitzat en 12 àrees temàtiques que corresponen a les indústries que més van créixer a finals del segle XIX i fins a mitjans del XX i que, en conseqüència, més van emprar la publicitat per donar a conèixer les seves novetats. Són productes de neteja, higiene i bellesa, begudes alcohòliques, tabac, aliments, medicaments i assegurances.
Convertides en icones –l'home del Netol, el noi de Freixenet, la nena que estén la roba rentada amb Albada...–, aquestes peces gràfiques segueixen un fil cronològic fonamental per veure l'evolució estètica i de missatge de la publicitat –abans de l'aparició dels eslògans la imatge estava pensada en clau artística i no com a part d'una estratègia per vendre– i els canvis en els hàbits de consum.
Per exemple, cap als anys 30 van sorgir productes alimentaris nous com les pastilles de brou concentrat, llet en pols o xocolata i cafè envasats, i la publicitat va servir per explicar els usos i bondats d'aquests aliments que fins ara es compraven a granel. Les companyies d'assegurances modernes també van sorgir a principis del segle XX, quan augmenta el benestar social i la por a no estar protegits. I allà també hi era la publicitat!
