[image]
[title]Ana María Moix
Edicions 62
256 pàg. 18,50 €
Martí Farré compila els textos inèdits d’Ana María Moix (1947-2014), l’única veu femenina de la Gauche Divine i germana de Terenci Moix. Escrits en català entre el 2010 i el 2012, quan la crisi sotraga el país amb més furor, el compromís de qui va plantar cara a la cultura oficial del franquisme radiografia el present i hi dialoga. Aquí no hi ha paradisos perduts miltonians ni recerques de temps irrecuperables proustians. El rellotge es perd en el mateix gerundi i la força del llibre arriba vehiculada per la vivència de l’avui i no pas per la memòria o pel record. D’esquerres i feminista, Moix escriu articles de caràcter polític i social –units per Farré en la primera part del llibre–, i impressions sobre el món de la cultura i sobre les seves passions –a la segona part–. Els temps d’usura, la desafecció política, el jovent sense futur, els rics més rics, els pobres més pobres, la gent indignada, la societat sense valors, els bocamolls, el vot vil, les estafes electorals, l’especulació immobiliària o la diferència entre boig i assassí donen pas a l’elogi del futbol, de la música, dels programes culturals de televisió o de l’art en temps de crisi. Malgrat la turba dels temes tractats, el llibre resulta unitari: això és mèrit de l’estil de l’autora, amb un llenguatge que és directe i alhora ric i metafòric, i on diu que la política és un “cau de trampes”.
