7 grans llibres que has de llegir segons els escriptors

De Vladímir Arséniev – 740 pàg.  Ed. Símbol, 2019

D’aquest llibret, Llucia Ramis en destaca, sobretot, que  “passa a l’exterior” i narra les vicissituds del mateix autor quan és enviat a una regió remota de Rússia per fer una sèrie de treballs cartogràfics. Allà coneixerà Dersú Uzalà, “un paio que viu al bosc” i que servirà per contraposar “la vida urbana del narrador i la vida salvatge del personatge”. No cal dir que la seva ajuda esdevindrà indispensable.

De Vasili Grossman – 1.104 pàg. Editorial Labutxaca, 2011

La novel·la de l’escriptor rus és, sens dubte, un dels millors
llibres sobre la Segona Guerra Mundial. Està centrat en la
batalla de Stalingrad, que va passar entre el 1942 i 1943 i
va ser clau per al resultat final del conflicte. “Té més de mil
pàgines, més de vint escenaris, un centenar de personatges i és ideal per viure en una altra època i en un altre món”, apunta Vicenç Pagès Jordà. No debades, ha estat comparada a 'Guerra i pau' i 'El doctor Jivago', dos totxos més a revisitar.

De Charles Dickens – 552 pàg. Editorial Labutxaca, 2011

Llibre ideal “gens totxo”, segons Empar Moliner, per llegir amb els nois i noies de la casa, sobretot adolescents, que ja poden “comprendre la màgia de Dickens”. Una història, segons ella, “humorística i tristíssima” que parla d’un nen orfe que fa el que pot per sobreviure en els ambients marginals del Londres del 1830. A més, com bé diu l’escriptora, la traducció de Pau Romea del 1929 és deliciosa.

De João Ubaldo Ribeiro – 704 pàg. Editorial Tusquets, 2011

Jordi Puntí, que sempre té un peu fora de Barcelona, es va
llegir aquest totxo a São Paulo i en va quedar meravellat, ja que narra “els 400 anys de vida del Brasil, des de l’arribada dels portuguesos fins ara, sense oblidar la vinguda dels esclaus africans i com s’ha produït la barreja de races”. Aleshores, diu Puntí, va entendre la riquesa del Brasil, a banda d’empassar-se d’un glop un “llibre divertidíssim”.

De Karl Ove Knausgård – 4.104 pàg. (en sis volums). L’Altra, 2015-2019

Gemma Ruiz confessa que es va empassar “l’un darrere
l’altre” la gran epopeia de l’autor noruec. Diu que el primer,
La mort del pare, li va costar, però que a partir del segon,
Un home enamorat, no va poder parar. Fins i tot, de pas per
Noruega, va arribar a visitar l’hospital on Knausgård explica que va néixer un dels seus fills. Fan total. Els sis volums de 'La meva lluita' és un dels exercicis literaris més ambiciosos escrits en aquest segle XXI.

De J.M. Espinàs – 504 pàg. Editorial La Campana, 2013

Josep Maria Espinàs ha estat un dels grans articulistes de diari del nostre país i fa uns anys va recollir en un sol volum totes les columnes que havia escrit del 1976 al 2012, sense els títols, cosa que fa que “sembli un dietari”, ens diu Tina Vallès, que defineix el llibre com un “dietari sense jo”. Hi veiem la història de Catalunya i Espanya dels últims 40 anys a través d’una de les mirades més lúcides que hem tingut.

De J.M. de Sagarra – 432 pàg. Editorial Proa, 2016

No fa gaire que Gonzalo Torné es va immergir en el gran
fresc de la Barcelona de primers de segle XX que va escriure Sagarra. I va quedar sorprès per “l’estudi de la sexualitat dels personatges, fet per un narrador romà que imposa una distància cruel amb les seves criatures”. L’autor barceloní troba que 'Vida privada' és “una cartografia del desig”. També ens recomana 'Poeta chileno', d’Alejandro Zambra, acabat de publicar per Anagrama.