Laia Viñas
Foto: Judit Camacho CugatLaia Viñas
Foto: Judit Camacho Cugat

3 llibres que t'has de llegir aquest mes d'octubre

Et recomanem les novetats literàries del moment, perquè no erris el tret quan vagis a la teva llibreria preferida

Andreu Gomila
Col·laborador: Borja Duñó
Publicitat

Us heu acabat el que estàveu llegint i ja sentiu les ganes de mossegar noves pàgines? Patiu per si no us omplen tant com el volum que us ha fet tan feliços durant incomptables hores abans d'anar a dormir? Només una altra gran història pot omplir el buit que ens deixa un llibre que ens ha robat hores i hores de son després de tancar-lo per l'última pàgina. Aquí us oferim solucions en forma de novetats imprescindibles majoritàriament en català, de manera que no us cal patir més.

NO T'HO PERDIS: Aquests van ser els millors llibres del Sant Jordi 2024

Llibres d'octubre de 2024

1. 'Aquí baix', de Laia Viñas

  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

“Me la miro i em casaria sota aquest sostre de granja. Hi convidaria la meva família i els amics que no veig cada dia i els explicaria que aquí m'he sentit tan lliure que estimo aquestes quatre parets com estimo la vida”

L'Altra. 192 pàgs. 18 €. 

De què va?

Laia Viñas fotografia i homenatja en aquesta novel·la tota una generació, la que va esprémer la joventut a ritme de tecno a la mítica Ruta Destroy del País Valencià. 'Aquí baix' ens parla de llaços d'amistat, d'incerteses i inseguretats, i del pes i les responsabilitats de la vida adulta, amb una protagonista que supera per poc la vintena i viu al Delta de l'Ebre.

Per què l'heu de llegir?

No és fàcil explicar en una novel·la com és anar drogat fins a dalt, com és deixar-te arrossegar per l'onada dels àcids i la música un cap de setmana que no voldries que s'acabés, què passa després, amb la ressaca i tota la pesca, i amb el pas dels anys, algun mort, perquè sempre hi ha algun amic mort, els cervells fregits, els fills nascuts abans d'hora, les vides que fugen. Tenim el 'Trainspotting' d'Irving Welsh, en un context urbà, l'obra de David Foster Wallace... Tenim el viatge d'àcid del protagonista de 'Persecució' de Toni Sala. Però poques escriptores s'hi han posat. I molt menys en entorns rurals. D'entrada, el primer mèrit de la novel·la de Laia Viñas.

De seguida, a més, veiem que la proximitat de la narradora és falsa. Viñas no parla d'ella, sinó de la generació dels pares, els que vam viure l'eclosió i mort d'aquella ruta que, per terres valencianes, feia embogir nois i noies de la dècada dels 90. El relat és cru, sense concessions. Hi trobem molta joia i molta misèria, però també una certa recança per no haver-ho viscut. I tot està escrit amb una mà segura i conscient, sense tremendisme, amb la passió justa i un ritme que fa que t'empassis 'Aquí baix' gairebé d'un glop.

Qui és l'autora?

Nascuda a Xerta el 1997 i periodista de formació, Laia Viñas va guanyar el premi Documenta amb 'Les closques' amb tan sols 24 anys. I ara ens engalta una novel·la que només fa preveure uns pròxims llibres magnífics.

2. 'Crideu la mort errant, digueu-me on va', d'Antònia Vicens

  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

“Després... Quan ell es decantava, va sentir un buf de menyspreu ja que el seu cos no estava a l'altura, ni tampoc la seva experiència eròtica que, calia reconèixer-ho, era deficient.”

La Magrana. 208 pàgs. 20,90 €.

De què va?

L'Elisenda té 10 anys i viu en un hort, en una casa petita i quadrada amb un portal estret. El camp que l'envolta és tan gran que no se sap on acaba. Tanmateix, l'única cosa important per a ella és el gronxador; una post amb dues cordes que son pare va penjar al pi de davant de la seva habitació. La marxa sobtada del pare i l'arribada de la nova companya de la mare trasbalsen la seva vida i hi fan irrompre l'amor, el desig i la crueltat.

Per què l'heu de llegir?

Que Antònia Vicens citi sovint 'El bosc de la nit' de Djuna Barnes no és anecdòtic, perquè 'Crideu la mort errant, digueu-me on va' és també una educació sentimental i sexual d'una noia de poble a la Mallorca dels anys 60 i 70. I ho fa en llibre que comença amb el diari íntim de l'Elisenda i ens anirà desvelant una història tancada i hermètica, amb pares que no són pares, dones que estimen dones i homes que desitgen homes mentre la nostra protagonista intenta superar aquella infantesa marcada per la mort tastada de prop.

El millor de llegir avui Antònia Vicens és sentir-li la veu. La lectura es veu agombolada per la seva prosòdia, per una manera de llegir poesia pròpia, inconfusible. La llegim i la sentim. La veiem amb un ganivet entre les dents i una carícia a la mà, capaç d'exposar els seus personatges amb metàfores rodoredianes, insuperables, i baixar al terreny de l'oralitat amb una desimboltura espaterrant.

Qui és l'autora?

Novel·lista reconeguda convertida en poeta d'èxit, amb premis com el Nacional de Poesia i el premi d'Honor, ha costat quinze anys que Antònia Vicens tornés a la narrativa. Un gènere que, en català, compta amb algun clàssic seu, com '39 graus a l'ombra'.

Publicitat

3. 'Ragazzo', de Lali Álvarez

  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

“Esclar que tinc expectatives. Expectatives. Si vols canviar el món, canvia't a tu mateix. Sí, expectatives, m'agrada escriure poemes, poemes, no riguis, sobre la natura, la justícia, les dones...”

Comanegra. 98 pàgs. 12,50 €.

De què va?

Monòleg teatral basat en el personatge real Carlo Giuliani, jove activista italià simpatitzant dels moviments antiglobalització que, en les manifestacions contra la cimera del G8 a Gènova l'any 2001, va ser assassinat per un agent de policia. Donant veu a Giuliani, l'obra esdevé un crit a la vida, una reivindicació de la memòria col·lectiva i de les històries personals davant de la Història i aquells qui sempre l’escriuen, que les volen esborrades.

Per què l'heu de llegir?

Aquest és un monòleg adreçat als desencantats del futur, als que creuen que aquest món no té remei, als que pensen que no hi ha res a fer. I és alhora una tragèdia. Perquè ens parla d'un noi que va existir de debò, Carlo Giuliani, i que va morir a Gènova el 20 de juliol de 2001, víctima dels dos trets que li va disparar un policia encara més jove que ell.

Lali Álvarez va estrenar el monòleg el 2015 i, amb el pas dels anys, el seu text ha esdevingut més necessari. Parla dels dies abans de l'assassinat, ens diu qui era en Carlo, on vivia, com era. Però sobretot ens mostra l'esperit d'un temps que sembla oblidat, quan la contestació a la globalització neoliberal tenia força, quan molts joves plantaven cara. I no és una hagiografia d'un noi que va tenir la mala sort de creuar-se en el camí de dues bales en lloc d'anar a la platja i torrar-se al sol. L'autora no li ha esculpit cap estàtua, sinó que li ha tornat la paraula perquè ens expliqui el que no va poder contar.

Qui és l'autora?

Lali Álvarez és una dramaturga preocupada per la vida de la gent. Té una obra important centrada en el teatre documental. I ha estrenat al TNC, al Lliure i a Temporada Alta. 'Ragazzo' va estar nou anys de gira, de 2015 a 2023, quan es va acomiadar a La Villarroel.

El mes passat us vam recomanar...

1. 'Trist tigre', de Neige Sinno

  • 5 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

“Fer art de la meva història em fa fàstic”

Trad. de Marta Marfany. Anagrama. 248 pàgs. 19.90 €.

De què va?

Aquesta és la història d'una dona que de petita va patir abusos per part del seu padrastre i que reflexiona sobre el sentit de l'experiència que li va tocar viure. Sap que mai entendrà realment què va passar, i així i tot continua buscant, amb la distància pacificadora dels anys però amb la ràbia intacta. Pensar és com la lluita d'un samurai contra un monstre, i per lluitar contra els monstres del passat i els que apareixen en el moment de ser mare, aquesta dona utilitza les armes amb què s'ha format: les armes de la literatura.

Per què l'has de llegir?

'Trist tigre' és un llibre volgudament contradictori i rotundament brillant, literàriament brillant. La mateixa autora no sap ben bé per què l'ha escrit i és capaç d'afirmar que fer art sobre el que li va passar quan era una nena li fa fàstic. Però ella no va triar que el seu padrastre abusés sexualment d'ella dels 7 als 14 anys. Sí que va decidir denunciar-lo i la manera d'explicar-lo, conscient que no és ni el primer ni serà l'últim llibre que parla d'això.

És contradictori perquè a Neige Sinno no li agrada explicar la seva història i s'hi rebel·la constantment. Lluita contra el clixé a partir del 'Lolita' de Nabokov i perquè intenta entendre el seu padrastre. Arriba a dir, fins i tot, que li resultaria molt més interessant llegir el relat de l'agressor que el de la víctima. Tanmateix, tot està tan ben trenat, les referències són tan bones, des de 'L'adversari' d'Emmanuel Carrère a 'El viatge per l'est' de Christine Angot, que, a més de fer-nos endinsar en una història horrible, l'autora construeix un assaig paral·lel de gran vàlua sobre aquesta mena de documents.

Sinno, ja mare, trenta anys després d'haver patit la pitjor de les agressions, ha escrit un llibre en què intenta explicar l'inexplicable, com un home s'aprofita de la feblesa d'una nena per violar-la i sotmetre-la. Sap que no li farà cap bé. Deixarà el lector estupefacte. Per això és tan bo.

Qui és l'autora?

De 47 anys i mexicana d'adopció, Neige Sinno ha publicat contes, novel·la i assaig. Amb 'Trist tigre' ha guanyat una pila de premis a França i Itàlia.

2. 'Cavall, atleta, ocell', de Manuel Baixauli

  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

“El client que Radu cercava era l'escriptor fracassat que havia escrit 'L'home manuscrit', el llibre on eixien Màrius Monturiol i l'Arxiu d'Ones, i 'La cinquena planta', la història morbosa, sanatorial, que havia influït perquè Helena i Alapont agafaren l'hàbit de beure cervesa al terrat”.

Ed. del Periscopi. 256 pàgs. 19 €.

De què va?

Què es pot fer davant d’un mal pas, si tot intent de superar-lo fracassa? Fins on pot el desesper ser un estímul per a la imaginació? Alapont, un fuster humil i perfeccionista, observa amb preocupació la deriva del seu fill, Aristides, que tot just ha entrat a l’adolescència i ha estat conquerit per l'apatia. 'Cavall, atleta, ocell' aborda la complexitat de les relacions paternofilials, alhora que mostra què és capaç de fer un pare per salvar allò que més s'estima al món.

Per què l'has de llegir?

'Cavall, atleta, ocell' és la novel·la més terrenal que ha escrit Manuel Baixauli. El focus de la història no el trobarem ni en homes solitaris que es perden en les pàgines de l'art ni res de semblant, sinó en la relació entre un pare i un fill, i en tot el que un pare pot arribar a fer per 'salvar' el seu fill. Sí, hi ha elements fantàstics i aquest món meravellós que l'autor ha sabut construir i que fa que ens empassem qualsevol de les seves bogeries, però tot passa per Alapont i Aristides, per un home que perd la dona massa d'hora i un noi que es va perdent pel camí de l'adolescència.

Al seu voltant, arquitectures replicades, un conferenciant que ho sap tot i imparteix xerrades en llocs inesperats, un noi romanès que vol ser fuster, un paisatge delirant, la passió pel cinema i màquines que redrecen vides. A dins, el mateix autor que decideix fer-se un homenatge i, com Hitchcock, fer acte de presència a la seva obra. Els seus fans xalaran de valent.

El millor és una visió del món sense topalls, ni estridències. On tot funciona per cap motiu en concret i per tots en general, on res no és debades i res no té una explicació concreta més enllà de l'amor incondicional d'un pare cap a un fill. Un pare que sap que el seu gest no tindrà cap recompensa.

Qui és l'autor?

El valencià Manuel Baixauli és, sens dubte, un dels autors literaris més agosarats i borgeans d'aquest país. El vam descobrir amb aquell meravellós 'L'home manuscrit' i no ens ha deixat de sorprendre.

Publicitat

3. 'Les edats de l'home', d'Etgar Keret

  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

Trad. de Paul Sánchez Keighley. Segona Perifèria. 256 pàgs. 18,90 €.

De què va?

Aquesta antologia no només mira de recopilar els millors contes que Etgar Keret ens ha brindat fins ara, sinó que parteix d'una ambició més alta: aconseguir que els contes escollits mostrin el transcurs de la vida sencera d'un home típicament keretià. Les obsessions i inseguretats que neixen en el nen, que evolucionen en el jove i floreixen en l'home adult.

Per què l'has de llegir?

Si algú està interessat a saber com és que Israel és un país tan estrany, tan peculiar, més enllà del terrible conflicte del Pròxim Orient, només cal que agafi els contes d'Etgar Keret per comprovar com els seus habitants intenten sobreviure amb aparent normalitat en un lloc que és molt lluny de ser un indret qualsevol. Aquí, a més, en aquesta antologia que repassa vides diferents des de la infantesa a la maduresa, tindrem almenys un panorama força complet des del punt de vista masculí.
Perquè els personatges de Keret són nens, nois i homes que es belluguen en un món incomprensible, on els soldats morts no acaben de morir, els conductors d'autobusos es creuen Déu, els que pretenen ajudar els suïcides no se'n surten i els millors amics se't pixen a la porta. Keret sempre et deixa amb un pam de nas, ara et fa riure, ara et provoca una tristesa absoluta. Sap marcar el ritme del relat curt com el millor improvisador, que sembla que se'n va, però acaba tornant sempre a agafar la melodia.

Un apunt a part per al traductor que ha sabut portar al català l'anormativitat de l'autor en la seva llengua, l'hebreu, sense que res no ens soni estrany.

Qui és l'autor?

Etgar Keret és l'autor més extravagant i singular de la narrativa israeliana contemporània, contista professional lloat tant per Quim Monzó com per George Saunders.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat