Els llibres que t'has de llegir aquest mes

Al principi de 'Biografia del foc', l'autora recomana els lectors que es llegeixin els catorze relats del recull en ordre. No és un consell banal. Perquè Carlota Gurt executa un 'crescendo' esplèndid, no en la intensitat dramàtica dels contes, sinó a nivell formal. Va tensant l'escriptura a poc a poc, com si volgués que l'entrada en la foscor de qui té el llibre a les mans fos lenta, perquè tots sabem que si el llum es tanca de cop, quedes cec, però que si ho fa lentament, l'ull es va acostumant i la topada amb el negre és menys dramàtica.

Per aquest llibre, el tercer de l'autora i el segon de relats, desfilen personatges abocats a la tragèdia, al foc. Parelles que van ser felices, dones abandonades que han de donar explicacions als fills, canvis de vida esbojarrats, homes al llindar de l'abisme que pensen en Constantinoble... Molta gent en cotxe i carreteres. També persones que es tanquen. I finals que et venten una bufetada.

Gurt no és Calders, ni Monzó, ni Pàmies. Els seus relats són més a prop de la Rodoreda de 'Semblava de seda' i al Danilo Kiš d''Enciclopèdia dels morts', però amb una prosa que es belluga entre el col·loquialisme estrident i el virtuosisme mesurat, en unes anades i vingudes magistrals que fa que anem d'un text a l'altre com si fossin en un parc d'atraccions. L'autora mai no ens dona el que esperem, sinó que va més enllà. I, quan més extrema és, quan el llibre s'acosta al final, més gaudim del que explica i de com ho fa. A l'últim conte, 'Bales de palla', cala foc a la casa. Amb nosaltres a dins.

Proa. 224 pàgs. 19,95 €.

En la literatura vuitcentista, els personatges, sobretot els femenins, lluiten per marxar del poble i instal·lar-se a la ciutat, de les tres germanes de Txékhov a l’Emma Bovary de Flaubert. Volen ser independents, viure la vida, el gran món, guanyar anonimat i que no les assenyalin. Avui, hi ha un moviment invers. I el retorn al poble, forçat i producte d’un fracàs, o desitjat, marca els discursos narratius dels novel·listes, de l’Èlia de Primavera, estiu, etc. a les dones que protagonitzen la segona obra de Maria Climent, 'A casa teníem un himne'.

A 'Gina', el seu debut, Climent ens va sorprendre amb una història molt personal, de creixement, amb una prosa dialectal (ebrenca) i una proximitat frapant. Ara ja no es tractava de donar-se a conèixer, sinó de fer un pas cap a la maduresa, el mateix camí de la Marga, germana de la Remei i filla de l’Erne, les protagonistes d’aquesta novel·la polifònica. Sí, es parla de maternitat, de com la vida et sacseja així que et fas gran, del ser dona avui, però hi ha una cosa més interessant: les relacions intrafamiliars, i com el passat, el que va succeir quan tu no havies nascut, arriba a determinar la teva existència.

Climent ens porta de Barcelona a la Toscana en un viatge emancipador. Allà, a San Gimignano, la Marga i la Remei aniran a buscar la mare a la recerca de respostes i n’obtindran més de les que esperaven. De tornada a Catalunya, hauran d’entomar el present i decidir si resolen d’una vegada per totes la seva vida, si hi fan un cop de timó, o si l’encarrilen. L’autora ens porta de la mà sense donar res per segur. I fins i tot arriba a sorprendre’ns.

L’Altra. 208 pàgs. 20 €.

Roser Vernet diu que “lo mig del món” és on el Montsant i el Siurana es troben i es barregen al terme del Lloar, és a dir, al Priorat, una terra que, després d'anys de no ser-hi, decideix recuperar, no només instal·lant-s'hi, sinó narrant-la. Un exercici d'escriptura sublim, amb una prosa dúctil i golafre, gens convencional, que ens situa a la frontera de les memòries i del documental, entre la prosa poètica i el relat.

Aquest llibre no és un retorn al passat amb personatges entranyables i el desig de recuperar uns temps que no tornaran. És un volum que, com un laberint, ens porta per viaranys desconeguts, ens ofereix obertures esplèndides, però també ens enganya, perquè passa per grans ciutats. Hi ha història i reflexió. Biografia personal respecte a unes parets i a un paisatge. I pensament sobre un país que ha vist fer-te gran. Tot barrejat, ofereix literatura de la bona, de la que no vols que s'acabi, com les proses crepusculars de Clarice Lispector i les novel·les rurals de Marie-Hélène Lafon. O, dit d'una altra manera: com ser dona i ser de poble en un món on cotitza més la brillantor del metall que la robustesa d'una olivera.

L'autora del Priorat, nascuda l'any de la pedregada, sap quina és la diferència entre soledat i solitud, entre la boira que ve de l'Ebre i la que ve de l'Urgell, quan s'eclipsarà la lluna, que quan marxes d'un lloc, tot es fa bocins, dins teu. I ens ha regalat aquest llibre perquè fem una passejada amb ella pel seu laberint.

Club Editor. 176 pàgs. 19,95 €