
1. ‘Biografia del foc’, Carlota Gurt
Al principi de 'Biografia del foc', l'autora recomana els lectors que es llegeixin els catorze relats del recull en ordre. No és un consell banal. Perquè Carlota Gurt executa un 'crescendo' esplèndid, no en la intensitat dramàtica dels contes, sinó a nivell formal. Va tensant l'escriptura a poc a poc, com si volgués que l'entrada en la foscor de qui té el llibre a les mans fos lenta, perquè tots sabem que si el llum es tanca de cop, quedes cec, però que si ho fa lentament, l'ull es va acostumant i la topada amb el negre és menys dramàtica.
Per aquest llibre, el tercer de l'autora i el segon de relats, desfilen personatges abocats a la tragèdia, al foc. Parelles que van ser felices, dones abandonades que han de donar explicacions als fills, canvis de vida esbojarrats, homes al llindar de l'abisme que pensen en Constantinoble... Molta gent en cotxe i carreteres. També persones que es tanquen. I finals que et venten una bufetada.
Gurt no és Calders, ni Monzó, ni Pàmies. Els seus relats són més a prop de la Rodoreda de 'Semblava de seda' i al Danilo Kiš d''Enciclopèdia dels morts', però amb una prosa que es belluga entre el col·loquialisme estrident i el virtuosisme mesurat, en unes anades i vingudes magistrals que fa que anem d'un text a l'altre com si fossin en un parc d'atraccions. L'autora mai no ens dona el que esperem, sinó que va més enllà. I, quan més extrema és, quan el llibre s'acosta al final, més gaudim del que explica i de com ho fa. A l'últim conte, 'Bales de palla', cala foc a la casa. Amb nosaltres a dins.
Proa. 224 pàgs. 19,95 €.