Edgar Cantero
Foto: EmpúriesEdgar Cantero

3 llibres que t'has de llegir aquest mes de juliol

Et recomanem les novetats literàries del moment, perquè no erris el tret quan vagis a la teva llibreria preferida

Andreu Gomila
Col·laborador: Borja Duñó
Publicitat

Us heu acabat el que estàveu llegint i ja sentiu les ganes de mossegar noves pàgines? Patiu per si no us omplen tant com el volum que us ha fet tan feliços durant incomptables hores abans d'anar a dormir? Només una altra gran història pot omplir el buit que ens deixa un llibre que ens ha robat hores i hores de son després de tancar-lo per l'última pàgina. Aquí us oferim solucions en forma de novetats imprescindibles majoritàriament en català, de manera que no us cal patir més.

NO T'HO PERDIS: Aquests van ser els millors llibres del Sant Jordi 2024

Llibres de juliol del 2024

1. 'Ràdio Free Camaco', d'Edgar Cantero

  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

“En Gallard, si més no, aprecia la broma. Alt i corpulent, d'ulls petits i posat afable, és la mena de persona que podria sortir en un telenotícies tres vegades, fent de polític, d'astrofísic i de president de La Rapitenca, i en acabat te n'ensenyarien una foto i diries «no l'he vist mai»”.

Empúries. 224 pàgs. 19,90 €

De què va?

Tres paios de reputació dubtosa visiten un xalet en una urbanització solitària per dir als ocupes que hi viuen que tenen fins a la posta de sol per marxar. A la posta de sol, els visitants són morts. Un d'ells, en braços del protagonista, que passava per allà i que ara és el principal sospitós del crim. Sense domicili ni més possessions que les que caben al seu Lancia Delta del 95, aquest pobre diable —però fèrtil en ginys— haurà d'esquivar policies i mafiosos travessant plana i muntanya per desentranyar un triple assassinat, una conspiració política i un misteri al cor del bosc, allà on es comença a esfilagarsar la realitat.

Per què l'has de llegir?

Aquesta novel·la d'Edgar Cantero és hilarant, entretinguda, àcida i capaç de reunir en poc més de 200 pàgines uns quants gèneres: aventures, comèdia, distopia, misteri, retrat generacional... El narrador és un home granadet, en la quarantena, separat, amb un fill adolescent i passat carcerari, sense domicili fix i tota una vida al darrere que no és per tirar coets, però que li ha donat eines per sobreviure passi el que passi i per valorar les persones a primer cop d'ull. El perfil que en fa Edgar Cantero és de traca.

I al davant tenim una història que comença amb un triple assassinat, una evasió i tot un seguit de trames que el protagonista anirà lligant amb molta mala bava i una llengua esmolada. 'Ràdio Free Camaco' és un plaer per a l'oïda alhora que demostra que, des de l'humor, es pot arribar al moll de l'os quan es tracta de fer sàtira política. Perquè, al final, llegim una novel·la que és una venjança dels de baix contra els de dalt, amb l'única pretensió de fer-nos-ho passar bé.

Qui és l'autor?

Amb 'Dormir amb Winona Ryder', Edgar Cantero va irrompre com un huracà i va endur-se el premi Crexells. Amb 'Vallvi' va signar una de les novel·les més originals de la dècada passada. I es va posar a escriure en anglès, fins al punt d'aconseguir ser un 'best-seller' als EUA, on hi ha publicat tres novel·les més. Poca broma. El seu retorn a casa és una gran notícia.

2. 'Estuve aquí y me acordé de vosotros', d'Anna Pacheco

  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

“En las visitas a los halls de los hoteles de lujo tengo la impresión de que en ellos, a diferencia de los lugares que no son lujosos, los huéspedes tienen mayor licencia para pensar lo que desean tranquilamente y así hacer esperar más tiempo al trabajador”.

Anagrama. 152 pàgs. 11,90 €

De què va?

El turisme ha canviat la cara de moltes ciutats. Potser va ser motor econòmic, però ha generat efectes indesitjats i avui és clarament insostenible. Aquest llibre explora la contradicció entre el luxe que els hotels d'alta gamma venen als seus clients i la realitat social, econòmica i laboral dels que hi treballen. El resultat, a cavall entre la feina de camp antropològic, la crònica i l'assaig, mostra la cara més incòmoda del turisme i reflexiona sobre el descans en un futur postcapitalista.

Per què l'has de llegir?

El malestar amb el turisme dels habitants de les ciutats que acullen milions de visitants l'any és una evidència. Però com ho viuen les persones que treballen en el sector, els que cobren per fer viure els clients una experiència inoblidable? Durant gairebé un any d'investigació, Anna Pacheco ha parlat i conviscut amb molts d'aquests obrers del turisme de masses, s'ha endinsat en el seu ambient i ha conegut els entorns socials i laborals i els que tenen per sobre. En un assaig breu i esclaridor, ens ofereix un retrat devastador del món que ens ve a sobre.

Pacheco sap barrejar molt bé l'experiència personal com a dona de Barcelona, les fonts documentals i tot el que sent i veu. 'Estuve aquí y me acordé de vosotros' no és 'El muelle de Ouistreham' de Florecen Aubenas, ni 'Una cosa suposadament divertida que no tornaré a fer mai' de David Foster Wallace, però té la capacitat de retratar un món de l'una i la d'analitzar-lo, de l'altre. Més que indignació, el seu llibre ens provocarà una gran tristesa.

Qui és l'autora?

Autora de la novel·la 'Listas, guapas, limpias', Anna Pacheco escriu a molts mitjans i és coautora del pòdcast Ciberlocutorio, amb Andrea Gumes. 'Estuve aquí y me acordé de vosotros' és la seva primera incursió en la crònica periodística.

Publicitat

3. 'Coragre', de Nora Ephron

  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

“M'hi vaig casar pensant que el matrimoni no funciona, que l'amor s'acaba, que la passió s'esfuma, i en fer-ho em vaig convertir en el tipus de romàntica que només una cínica és capaç de ser”.

Trad. d'Ariadna Pous. L'Altra. 244 pàgs. 18,90 €.

De què va?

La Rachel Samstat, embarassada de set mesos, un dia descobreix que el seu marit, Mark, està enamorat d'una altra dona. La Rachel, que es guanya la vida escrivint llibres de cuina, troba en el menjar un cert bàlsam i consol; així, mentre es debat entre l'intent de recuperar en Mark i el desig de veure'l mort, la Rachel troba temps per oferir-nos algunes de les seves receptes preferides. Una història que lliga l'adulteri, la teràpia de grup i l'estofat de carn, i que ens demostra que una bona comèdia necessita la seva dosi d’angoixa com una bona salsa necessita farina i mantega.

Per què l'has de llegir?

El talent de Nora Ephron a l'hora d'escriure és evident, però no va conrear la novel·la més enllà de 'Coragre'. I aquí tenim la vida d'una narradora, la Rachel, directament inspirada en la seva pròpia, unes dècades enrere, quan va trencar amb el seu segon marit. L'autora nord-americana fa un retrat mordaç de la seva generació en general, molt centrada en les aparences, i de les dones en particular, que encara s'estan alliberant del jou heteropatriarcal.

Ephron salpebra el relat amb receptes de cuina, comentaris irònics i afirmacions contundents que avui, més d'una dècada després de la publicació de la novel·la als EUA i gairebé mig segle més tard del nucli de l'acció, són més vigents que mai. I això que la situació de la Rachel és límit, embarassada de set mesos i un marit que li fa el salt. Però ho embolica tot amb un humor fi que fa que passem del drama a la comèdia en un tres i no res. I a final, ens planteja la pregunta: què en queda de nosaltres en aquells que ens abandonen, en els que abandonem? Què ens emportem?

Qui és l'autora?

Guionista de 'Quan en Harry va trobar la Sally' i directora d''Alguna cosa per recordar', Nora Ephron va ser una de les veus més originals i perspicaces de la Nova York de finals del segle XX i primers del XXI. Els seus llibres són una delícia.

El mes passat us vam recomanar...

1. 'Un detall menor', d'Adania Shibli

  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

“Tanmateix, com que no m'agrada la meva vida en particular, ni la vida en general, i actualment qualsevol esforç per part meva en aquest sentit se centra a sobreviure, dubto que el diagnòstic de narcisisme se'm pugui aplicar.”

Trad. de Mohamad Bitari. Navona. 144 pàgs. 18 €.

De què va?

Els militars d’un destacament israelià patrullen en cerca de qualsevol indici de vida palestina amagada entre els promontoris del desert del Nègueb quan, en una de les seves expedicions, troben un grup de beduïns en un oasi escàs. Després d’obrir el foc, l’únic cos amb vida que resta és el d’una noia jove, que capturen, violen i maten uns dies més tard, sota el sol inclement. És el 13 d’agost de 1949. Aquesta data, una simple ocurrència, obsessiona, anys més tard, una jove palestina que, tot i viure en plena ocupació i envoltada de violència, sent la necessitat imperiosa d’investigar aquell antic crim. Traspassarà tots els límits per fer-ho: militars, geogràfics, físics, psicològics i mentals. El desassossec i el perill la seguiran durant un llarg viatge en cotxe que marcarà el seu destí.

Per què l'has de llegir?

'Un detall menor' és una petita gran novel·la. Primer de tot, tenim una narradora molt potent que fa molt amb poc. Busca compulsivament els petits detalls, amb una gran capacitat de descripció. Sense que els seus personatges parlin gaire, sabem com són, qui són, amb la simple descripció dels seus moviments. El més frapant és que no jutja, ni tals sols als soldats israelians que van matar la noia a sang freda, per encobrir la violació. No els insulta, no els menysté. Ens els presenta, perquè nosaltres en traiem les conclusions. I quan fa parlar la dona que anys més tard va darrere la seva pista es limita a descriure asèpticament la seva vida. No fa judicis de valor. Mostra.

En molts aspectes em recorda la manera de narrar d'un Erri de Luca, per exemple, amb petites històries que expliquen tot un món. O d'Annie Ernaux, que posa el focus en la seva vida per donar cos a un món femení marcat a foc per la tragèdia. Aquí, el que tenim al davant és una tragèdia grandiosa. L'autora, a través d'un cas concret, ens posa davant dels morros la tragèdia sencera del poble palestí. I el millor és que no ho conta una novel·lista britànica, sinó una autora palestina que ho ha viscut en carn pròpia. No parla de política, sinó d'humanitat. O millor, sí que parla de política: de com els actes de les persones afecten altres persones. De com es transmet la història, què en sabem realment de tot el que ha passat al nostre voltant. I veiem que no ho saben ni els hereus dels botxins ni els de les víctimes. Tot el que ha passat al Pròxim Orient, sobretot a Israel, ho coneixem de la mà de la història i dels grans narradors d'esquerres israelians, des dels grans Amos Oz o David Grossman al seus fills, com Etgar Keret. Només Edward Saïd o alguns poetes, com Mahmud Darwix, ens han ofert el punt de vista palestí. Aquí tenim una narradora palestina, Adania Shibli, que es fixa en un detall menor de la història del seu poble. Una petita i gran aproximació al dolor.


Qui és l'autora?

Adania Shibli (Palestina, 1974) és narradora, dramaturga, assagista i professora a diferents universitats. La tardor de 2023, havia de rebre un premi a la Fira del Llibre de Frankfurt gràcies a 'Un detall menor', però els responsables del certamen van decidir a última hora no atorgar-li per tot el que començava a passar al Pròxim Orient.

2. 'La passió segons G. H.', de Clarice Lispector

  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

“Perquè ser real és assumir la pròpia promesa: assumir la pròpia innocència i retrobar el gust del qual no hem sigut mai conscients: el gust del que és viu.”

Trad. de Josep Domènech Ponsatí. Club Editor. 208 pàgs. 20,95 €.

De què va?

Quan G.H., una dona brasilera de classe alta, s’aixeca de taula un matí d’estiu per dirigir-se a l’habitació de la minyona, no pot saber que està a punt de produir-se un esdeveniment que remourà la seva vida per sempre. I encara menys que l’esdeveniment serà tot just això: la trobada amb un escarabat. Però és que no és una trobada qualsevol: el xoc entre G.H. i l’escarabat és un xoc de forces còsmiques que es dona com només es poden donar les coses en l'obra de Clarice Lispector.

Per què l'has de llegir?

La topada entre G. H. i l'escarabat és una pura anècdota. O no. Perquè podem llegir 'La passió segons G. H.' com la conversa entre una dona de la segona meitat del segle XX i el Gregor Samsa de Kafka. Intuïm que G. H. no es metamorfosarà en insecte, que anirà més enllà, que fins i tot sortirà de l'habitació de la minyona. Però les hores que hi passa a dins, estirada al terra, contemplant el bitxo moribund, són una baixada als inferns de la humanitat i de la capacitat creativa de l'ésser humà de primer ordre. Aquí, en aquestes poc més de 200 pàgines, hi és tot: la venjança de la vida, la contemplació de Déu, ser dona en un món d'homes, ontologia i hermenèutica, una existència corrent i privilegiada enfront d'un mar de pobresa, l'escriptura com a mecanisme d'autocomprensió...

Sí, tot comença quan G. H. Es disposa a visitar la cambra de la minyona que ha marxat. I s'emporta una sorpresa majúscula en descobrir, a través de l'observació d'una habitació immaculada, que no ha arribat a saber res de la seva serventa. Com és?, es pregunta. En obrir un armari i veure-hi un escarabat, el cavall de Troia, tindrà un daltabaix, i quedarà atrapada en les quatre parets incògnites. Entre el somni i la vetlla, pels camins del somieig, la narradora desplegarà tot un món sensible, on pesen més les idees, la divagació, que la realitat palpable. Aquest llibre és una pura delícia.

Qui és l'autora?

Clarice Lispector (Txetxelnik, 1920 – Rio de Janeiro, 1977) és, sens dubte, una de les autores cabdals del segle XX. Va viure a mig món i té una novel·la 'convencional' entre el cànon de la literatura portuguesa: 'L'hora de l'estrella'. Però, gràcies a 'Aigua viva' i aquest 'La passió segons G. H.', la continuem llegint com una escriptora totalment contemporània.

Publicitat

3. 'Un bosc infinit', de Rosa Font Massot

  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

“Noto que a la cova de la panxa hi tinc un nus que es va engrandint fins que és una bola dura que m’estira la pell com si volgués fugir però no sabés per quin lloc. Rebota d’un costat a l’altre del cos. I em vaig repetint el tret, la mare, el tret, la mare...”.

Proa. 176 pàgs. 18,90 €.

De què va?

Què sent un nen de deu anys que creix en un ambient hostil? En Martí, fill d’una família de pagesos d’un poble de l’Empordà d’abans de l’eclosió turística, aprèn a viure sota l’autoritat d’un pare caçador i violent, amb la companyia del germà gran i d’una mare que és víctima del primitivisme del marit. Els seus únics refugis són un món imaginat i la natura personificada que l’arrecera i el protegeix. Acompanyat per la veu de l’infant, el lector descobreix les circumstàncies que empenyen la família a fugir del poble i a ocultar-se en una ciutat petita, on el nen coneix una veïna amb qui estableix una relació de confiança que desembocarà en un fet inesperat.

Per què l'has de llegir?

Aquesta és una novel·la que es llegeix d'una glopada, que atrapa tant en el fons com en la forma. Té una gran potència lírica i és tenebrosa com poques. Aquesta novel·la pertany a l'estirp de les obres líriques, boscanes, on la fantasia i la realitat lluiten per obrir-se camí. En Martí, el protagonista, és un noi poca cosa i tímid, esguerrat, i per on passa tota l'acció de la novel·la. Ell és tan important com el paisatge que descriu, on hi habiten éssers amb problemes, a voltes sobrenaturals, bruixes, dimonis, un riu que és com una frontera. El seu conflicte interior, tot el que pensa, creu i somia es barregen amb el lloc i fins i tot quan la família marxa a ciutat, l'autora sap estirar el poble, Riuvell, fins al pis de ciment.

'Un bosc infinit' és una obra escrita amb cura, precisió, amb uns harmònics ben afinats, amb metàfores precioses i una prosa que sap combinar cultisme i oralitat, florida i juganera. És plena de matisos, fins al punt que podem arribar a ensumar el que ens descriu. És una prosa olfactiva.

El temps és el del franquisme. I el que ens explica és molt dur, duríssim: una família destruïda per dins. Amb successos terribles: morts per apedregament, infidelitats, suïcidis, un passat de camps de concentració i persecució... Però la veu del Martí ofereix al conjunt una gran delicadesa, cosa que fa que la lectura esdevingui un gran plaer.

Qui és l'autora?

Rosa Font Massot (Sant Pere Pescador, 1957) és coneguda per l'obra poètica. Ha publicat, entre altres, els llibres de poemes 'La llum primera', 'Aigua llunyana', 'Des de l’arrel', 'Un lloc a l’ombra', 'Esquerda' i 'Temps el·líptic', i ha obtingut el màxim reconeixement amb premis com el Carles Riba, el Senyoriu d’Ausiàs March, el Rosa Leveroni i el Cavall Verd.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat