A l’Europa de l’edat moderna, sacsejada pels conflictes religiosos, Barcelona va figurar entre les capitals de la Contrareforma o reforma catòlica. L’empremta d’esglésies i convents en l’espai urbà és, encara avui, un vestigi ben visible de la intensa transformació del teixit social i cultural de la ciutat al llarg dels segles XVI-XVIII. En part, com a resultat del control social formal, amb la implantació d’una Inquisició renovada i la repressió subsegüent. Però també per la incidència de les instàncies de control i enquadrament religiós en àmbits clau de l’experiència de la gent corrent, com la festa cívica, les confraries devocionals o l’ensenyament de les primeres lletres. Era, tot plegat, una forma de disciplinament social. En aquesta vasta empresa d’ensenyar a creure, en tots els sentits del mot, es van fer servir estratègies i mitjans molt diversos. El gravat, com es pot veure a l’exposició, va ser una eina propagandística formidable.
Aquest projecte s’ha fet en col·laboració amb la Col·lecció Gelonch Viladegut.
