La pràctica de l'artista barcelonina Luz Broto, de caràcter situacional i propositiu, es basa en un gest mínim, fruit d’un estudi minuciós de l’espai i la situació on intervenir, dels seus límits, dels seus usos i de la implicació del cos com a activador i receptor de les tensions i dinàmiques establertes.
Els seus treballs es generen a partir dels condicionants d’un lloc –elements arquitectònics i infraestructures, estructures organitzatives, normatives i protocols, fets històrics o recents– per plantejar mínimes operacions de desplaçament que posen en joc les constriccions i complexitats del marc on s’inscriuen.
