Evitareu malentesos
Trenco una llança a favor dels missatges de veu, sense manies. D’entrada, per raons semiòtiques, perquè tenen so i entonació i redueixen el marge d’error entre emissor i receptor de manera considerable. I és que, per asèptic i benintencionat que vulgui ser un missatge, prefereixo sentir com respiren a l’altra banda. Amb la nota de veu parles alt i clar, la resposta no és immediata i tens temps per meditar la rèplica.
I l’altra raó per creure aferrissadament en aquesta forma de comunicació lliga amb el creixement personal i els dots per a l’oratòria. Em flipen les elucubracions ben articulades i llargues d’amics de vint anys i escaig; ho fan per estalviar-se d’escriure, sí, però no deixa de ser una eina per endreçar i transmetre bé els pensaments.
Més arguments? Feu la prova de deixar a mitges una conversa sobre qüestions filosòfiques i matemàtiques. No mates el neguit amb un missatge de text (obligaria a filar prim i es perdrien matisos) sinó que cal un missatge de veu, no hi ha discussió possible. -Eugènia Sendra
