Nosaltres

Nosaltres
Yevgueni Zamiatin
Trad. Miquel Cabal
Males Herbes
280 pàg. 16 €

La novel·la de Ievgueni Zamiatin Nosaltres ens situa en una societat on tot està matemàticament ordenat, i on la individualitat ha quedat relegada a un esperit coŀlectiu que s’articula sota la primera persona del plural. És a dir, nosaltres. El protagonista, D-503, no és una persona qualsevol en aquest món, sinó l’enginyer al càrrec de la construcció de la Integral, màxima expressió del progrés d’aquesta societat. Aquest personatge que mai no somia, pensa matemàticament i abomina de les seves mans peludes coneix una noia de dents punxegudes i actitud sospitosa (s’atreveix, fins i tot, a fer servir el llenguatge en mode irònic). I de cop la seva vida es capgira.

No desvelaré la trama, que avança seguint el diari que el protagonista comença a escriure. “Provo d’anotar el que veig, el que penso, més aviat el que pensem nosaltres”, llegim. Però no puc estar-me de recordar l’estupor de D-503 quan descobreix que dins seu ha aparegut una cosa ben estranya. “És l’ànima”, li diuen els metges, preocupats per la seva salut.

Cal tenir en compte que aquesta no és l’última novel·la d’un autor d’un gènere profusament cultivat en l’última dècada. Zamiatin la va escriure l’any 1921, abans que qualsevol de la tríada canònica de la distopia (és a dir, 1984, 'Un món feliç' i 'Fahrenheit 451'), i es va inspirar en la seva pròpia experiència a la Unió Soviètica. Zamiatin mai no va donar permís per publicar aquesta novel·la, però en va circular una versió anglesa i la maquinària de Stalin va pressionar-lo fins que es va exiliar a París. Va morir el 1937 sense el consol de saber que havia establert les regles del joc distòpic. Una societat opressora que confon les persones amb números, un grup de resistents que no han oblidat l’essència de la condició humana, un heroi primer submís que descobreix la veritat per boca d’una jove atractiva i rebel… Però, per als lectors actuals, Nosaltres no és només el descobriment de la prehistòria del gènere. És sobretot una novel·la exceŀlent, on l’horror i la ironia llisquen a través d’una prosa trepidant.