Un dia amb els pescadors de la Barceloneta

En Lluís, el patró de la barca, ve de família de mar (per part de pare eren pescadors i per la de mare estibadors), de la Barceloneta de tota la vida. Va embarcar per primer cop quan tenia 16 anys, en fa 39 que s’hi dedica i està a punt de jubilar-se perquè, per la duresa i les condicions de la seva feina (el fred, la humitat, la força), els pescadors (i també els miners) pleguen deu anys abans que la resta de treballadors. Però això no serà avui.

És nit fosca quan sortim del moll i s’anuncia tempesta. La Bonamar 2 pesca a la vora de Castelldefels, a 5 milles nàutiques (uns 9 km) de la costa i a uns 50 metres de fondària. Allà és on llancen a mar (se'n diu ‘calar’) la xarxa, que durant uns 90 minuts s’arrossega lentament pel fons. Ho faran tres vegades durant el dia. Calar, xorrar (recollir) i classificar el peix. La primera recollida arriba vora les 8.30 h. Alguna cosa ha anat malament allà al fons i el patró ha decidit recollir abans del que tocava. Pujar la xarxa a coberta implica un procés complex, humà i de maquinària, una coreografia coral orquestrada pel patró i la resta de la tripulació. El botí no ha estat abundant en quantitat però sí variat: tenim a coberta una pila de peix (verats, calamars, molls, sorells) que els pescadors classifiquen de genolls a terra en capses de plàstic blau i que separen de meduses, estrelles de mar, peixos com el gat (de la família del tauró), que tornen a mar. 

Els pescadors  ens parlen de la quantitat de cel·lulosa que troben– i una ampolla de Coca-cola amb tres peixos atrapats dins. Tot això passa mentre la xarxa (l’art) torna a ser al fons, omplint-se. Tot i que es parla molt del plàstic i és un problema real, els pescadors ens expliquen que el problema real amb què es topen ells a diari és la cel·lulosa, sobretot tovalloletes d'un sol ús i compreses. 

Dues hores més tard es repeteix el procés i aquesta sí que és la bona: hi ha pops (un d’ells el nostre dinar, deliciós), hi ha més calamar, més verat, algun rap, aranya, lluç. Quan la xarxa és a la superfície del mar, centenars de gavines s’apropen a endur-se allò que els pescadors descarten. El soroll dels crits i les ales és al·lucinant.

La tercera recollida, cap a les 15 h, es fa ja en direcció al port i arriba a coberta pleníssima de fang. En Lluís, el patró, puja ràpid a cabina i accelera a fons mentre la resta de la tripulació classifica i neteja a coberta. La venda de la Llotja es fa per ordre d’arribada de les embarcacions (per això correm) i amb el mètode de subhasta a la baixa. A les grades, peixaters i empresaris compren calamar a 16 euros el quilo. Demà, un altre cop a les 4 h dempeus.