Aquest establiment ha tancat.
És un plaer tornar a trobar-se amb la vertadera cuina vietnamita, senzilla i saborosa, amb una visita al Pho, autèntic bar i restaurant representant de la cuina del Sud-est asiàtic. Es tracta d’una cuina que no sols és gustosa, sinó que també és sana i fresca. Destaca entre les altres cuines orientals, com la xinesa, per exemple, perquè utilitza menys fregits, o la tailandesa, perquè no abusa del picant. El picant, als plats vietnamites, més que un impacte és un sabor intens a la boca, potser matisat per l’abundància d’herbes que intervenen en els plats, com la menta –gran protagonista–, l’alfàbrega o el coriandre, que dosifiquen molt sàviament.
A les ribes del riu Mekong, hi naveguen unes senyores que a les seves barques van preparant plats, fonamentalment sopes, perquè es puguin tastar a les ribes. La sopa és la principal protagonista del Pho (nom de les sopes), on Haí Nguyen cuina amb el mateix art i gust exquisit amb el qual ha decorat el seu petit recinte de dues plantes, amb el fúcsia, el verd i el blanc dominants per la seva bona capacitat per crear gana, segons els estudiosos dels colors... Bon apetit s’ha de tenir per assaborir una 'bún bò hue', una sopa molt gustosa, picant, amb aroma d’herba de llimona amb vedella i porc. Per si el comensal ho vol, ve acompanyada de més bitxo picant, brots de soja i dos tipus de coriandre.
Abans hem tastat els rotlles 'cha giò' o rotlles de primavera, amb carn picada, fideus i verdures, fregits, cruixents i que s’emboliquen amb menta fresca, enciam i es banyen amb salsa de peix, o els 'goi cuon chay', que són uns rotlles d’estiu, amb 'bún' (fideus d’arròs), carn, gambes, enciam, pastanaga i coriandre, embolicats amb una fina fulla de farina d’arròs, servits amb salsa 'hoisin' (salsa negra o de marisc). Són els que al Vietnam del Nord anomenen 'nem'. La Haí i el seu marit alemany, Holger, es van llançar fa dos anys a aquesta aventura, deixant de banda les seves activitats d’exportació i d’economista. Es van casar a Sitges després d’haver recorregut la majoria de restaurants asiàtics i van arribar a la conclusió que hi havia lloc per a un bon representant de la cuina vietnamita i que era necessari.
De les receptes de la mare i d’un tiet que té a Austràlia, la Haí en va alimentar la seva cuina. La resta va ser abocar les seves experiències de vida en diversos països per acabar en un espai molt agradable, acolorit, sobri i que no és gaire cridaner des de fora, cosa que fa que tingui èxit gràcies al boca-orella i que “la majoria de la gent que ve és per recomanació d’un altre”. Hi ha cervesa vietnamita, una carta curta de vins i bones infusions per als que volen acompanyar aquests menjars amb te. –Marcelo Aparicio.
