Res no és real

David Gálvez
Males Herbes
132 pàg. 13 €

1. La maduixa: distòpica
Andorrà de Vilanova i la Geltrú, Gálvez sorprèn amb 'Res no és real' fins i tot els qui ja havia sorprès amb 'Cartes mortes'. Del risc d’aquell debut cortazarià passa ara als camps de maduixes d’un món distòpic que torna a apostar per la forma: capítols breus, numeració marciana, 'Strawberry fields forever' i el poder de la paraula. Afegint-hi sequeres i vigilants anònims, som com el seu Campverd: no ho sabem tot, però frisem.
 
2. La llengua: tot i res
Si res no és real, què són els camps de maduixes que omplen el llibre, què són l’aigua o les eines, què les desaparicions, l’horror? Què és tot fins que no té nom i per escrit, i fins i tot després? Filosòfic i narratiu, reflexió sobre el llenguatge, aventura mítica i mirall de les nostres rutines, el segon títol de Gálvez és breu però inesgotable. No debades, és metalingüístic i existencial. Com un 'mix' de Dick i Wittgenstein amb John Lennon de fons.

3. El risc: canvi real
Metàfora de la condició humana i de la nostra tendència a buscar déus i no qüestionar lleis, 'Res no és real' mostra un Campverd que repeteix cicles, que menja sempre el mateix, que té por del canvi. I el canvi no és una altra paraula, al capdavall? O és potser més? Val la pena seguir Gálvez, les llavors que planta a cada text. I al seu editor, aquestes Males Herbes cada cop més fortes, més fèrtils. Ja és un bon canvi...