[image]
[title]La ruta comença amb la visita de la Casa Comalat de Valeri i Pupurull que es distingeix per la singularitat de tenir dues façanes. La principal (Diagonal, 442), es distingeix per tenir dotze balcons de pedra curvilinis, ornamentats amb una reixa de ferro forjat, mentre que la façana posterior (Còrsega, 316) és més radical i està policromada de colors que recorden un arlequí.
Gairebé a la vorera oposada de la Diagonal trobemel palau Baró de Quadras, de Puig i Cadafalch, i la Casa Terrades (Diagonal, 416-420) coneguda com la Casa de les Punxes, per les seves torres acabades en punta i gablets. Fixeu-vos que es van construir entrades i escales individuals per a cadascuna de les tres filles de la família.
Girem al carrer Girona i baixem pel carrer Mallorca fins al número 302, on hi ha la Casa Dolors Xiro, una fantasia de Barenys i Gambús. Al costat hi ha dues obres mestres de Domènech i Montaner, la Casa Josep Thomas (número 291) i el Palau Ramon de Montaner (número 278).
Tornem enrere uns passos i baixem pel carrer Roger de Llúria. Al número 80 ens trobem amb la Casa Villanueva, de Fossas i Martínez, de teulada punxeguda, i davant, al número 82, la Casa Jaume Forn, de Granell i Manresa, que es caracteritza pels seus vitralls. Baixem alguns metres, fins al número 85, per veure el colmado Queviures Murrià, amb decoració de Ramon Casas.
A la dreta, al número 74, podem veure també els vitralls i la decoració d'inspiració floral de la Farmàcia Argelaguet, una de les moltes farmàcies modernistes de la ciutat. Tornem a retrocedir uns metres fins a la cantonada i girem a la dreta cap al carrer València. Després de tres illes de cases, al número 339, ens sorprèn la Casa Manuel Llopis i Bofill, de Gallissà i Soqué. La façana, de Josep Maria Jujol, és una barreja de maó i esgrafiat blanc. Les torretes d'estil neomudèjar, les ceràmiques i les formes d'ull de pany recorden l'Alhambra de Granada.
Tornem enrere de nou i ara girem al carrer Girona on trobarem, al número 86, la Casa Isabel Pomar, de Rubió i Bellver. Aquest edifici és com una estella excèntrica que sobresurt de la paret i que s'escorre en un pinacle neogòtic. Al primer pis, d'un totxo vermell viu, destaca la galeria esglaonada. Aquest edifici contrasta amb la sensació d'amplitud de la Casa Jacinta Ruiz, de Viñolas i Llosas, al 54. Les galeries de vidre són un tret característic de les cases modernistes, però en aquest cas sobresurten i li proporcionen un efecte tridimensional.
Més avall, girem a Gran Via i trobem la Farmàcia Vilardell (al número 650), una altra extravagant farmàcia modernista, i al 658 l'elegant Casa Ramon Oller, de Salvat i Espasa. Des d'aquí, girem a l'esquerra, baixem el carrer Pau Claris i tornem a girar al carrer Casp. Al 22, trobem la Casa Llorenç Camprubí, de Ruiz i Casamitjana, que destaca per un deliciós i complicat treball en pedra esculpida, encara que la veritable meravella la trobem al número 48, la Casa Calvet de Gaudí. A simple vista pot semblar convencional, però si l'observem atentament hi veurem els trets representatius: les columnes que flanquegen la porta i la tribuna al·ludeixen a les bobines de fil que utilitzava el propietari a la seva fàbrica tèxtil i els treballs de ferro forjat representen una massa de bolets envoltats de flors de pedra. A la mènsula situada sota la tribuna, l'escut d'armes català s'entrellaça amb la “c” inicial de Calvet.
Girem a la dreta pel carrer Girona i arribem al carrer Ausiàs March, un dels carrers més significatius del Quadrat d’Or. Al número 37, les Cases Tomàs Roger, del destacat arquitecte modernista Enric Sagnier, combinen uns arcs elegants amb un preciós esgrafiat restaurat. Al 31 hi ha la Farmàcia Nordbeck, amb decorat exterior de fusta fosca i vitralls.
L'última parada abans d'arribar a la plaça d'Urquinaona és la Casa Manuel Filip, al número 20, dissenyada per un arquitecte poc conegut, Fernández i Janot, i que llueix un magnífic treball en pedra i elegants tribunes que uneixen els dos primers pisos.
NO T'HO PERDIS: Rutes i itineraris per caminar i descobrir nous llocs de Barcelona
