Segons la tradició, Sant Medir era un pagès català que va viure a principis del segle IV a la serra de Collserola, a prop del que avui seria Sant Cugat del Vallès, i que va morir degollat pels romans per ajudar suposadament un bisbe. La tradició i el culte al sant es van perdre i oblidar gairebé del tot fins que, a partir del segle XIX, es va començar a recuperar pels veïns de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, origen de les celebracions que es fan actualment cada 3 de març.
Dissabte, dia de Sant Medir, entre les 9 hores i les 13 hores, aproximadament, les diferents Colles de Sant Medir participen en la cercavila pels principals carrers i places dels barris de Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i La Bordeta (Major de Sarrià, Pl. del Consell de la Vila, Gran de Gràcia, Torrent de l’Olla, Escorial, Travessera de Gràcia, Pl. de la Vila, Constitució).
Generalment, les colles acostumen a estar formades per cavalls, carruatges i camions, tot això encapçalat per una banda de música que anima la festa. Els romeus i romeves llencen caramels i llaminadures a la gent que troben pel camí. Al migdia, cap a les 13 hores, totes les colles participen a l’aplec que s’organitza al voltant de l’Ermita de Sant Medir, a la serra de Collserola. Es celebra la diada amb una misa i es fa entrega a les colles de la llaçada commemorativa.
Quan cau el sol i com ja és tradició, les nits de Sant Medir es viuen al barri de Gràcia, concretament als carrers Escorial, Sant Salvador i Gran de Gràcia. Les Colles es col·loquen en formació una darrera l’altre des del carrer Nil Fabra cap enrera. A les 20 h arrenca la cercavila i van desfilant tot baixant pel carrer Gran de Gràcia, encapçalats per la Guàrdia Urbana muntada. La gent espera a les Colles amb ganes de carmels des del carrer. Al finalitzar la cercavila, al Pla de Salmeron s'instal·la una tarima on es col·loquen les autoritats municipals i saluden les colles una per una, sovint intercanviant caramels.
