[category]
[title]
Deixar el mòbil a la butxaca i escoltar el que diu la pintura. Aquesta és la proposta d’Alberto Mínguez amb Soy tan extraña como tú, la seva nova exposició a la Sala Vagalume de Barcelona que podreu visitar fins al 28 de febrer. Publicista de Barcelona i viatger vital, Mínguez trasllada a la pintura una manera molt particular de mirar el món. Una mirada entrenada per observar, sintetitzar i reinterpretar la realitat després d’anys de viatges —no només geogràfics, sinó també vitals i emocionals. El resultat és un univers pictòric propi, poblat de ciutats, personatges, ocells i paisatges interiors que desprenen humanitat i experiència.
Soy tan extraña como tú no és només una exposició; és un espai per viure l’art amb tots els sentits. Aquí, la pintura actua com un destil·lat d’experiències: allò que s’ha vist, escoltat, sentit i imaginat es barreja en una mena d’alquímia sensorial que acaba prenent forma sobre el llenç. No hi ha voluntat de grandiloqüència, sinó un desig sincer de compartir emocions, de mostrar no tant el que es veu, sinó sobretot el que es sent.
El títol, inspirat en Frida Kahlo, parla sobre la singularitat compartida: la sensació de ser estranys no com una excepció, sinó com una condició compartida. Aquesta estranyesa comuna travessa tota la mostra i es converteix en punt de trobada. La pintura apareix com un gest íntim, honest, que busca connectar amb qui mira des de l’emoció i la sensibilitat. Un espai on reconèixer-se en l’altre i entendre que, potser, no som tan diferents.
Recorreu-la amb calma, deixeu-vos guiar per la passió i la curiositat de l’artista, i viviu una experiència que no busca explicar, sinó connectar. Us perdreu aquesta invitació a desconnectar del soroll digital?